Aby Warburg

Seguint els fils desenrotllats pel David al seu Who’s there i per l’Enric March al seu Bereshit, m’agradaria afegir algunes dades més sobre Aby Warburg, una de les figures més importants de la història de l’art, sense el qual la disciplina hauria tingut molt menys pes. Com molt bé explica en la seva magnífica introducció Enric March (gran condensació de dades fonamentals), Warburg va ser el primogènit d’una de les famílies jueves més riques d’Alemanya, ara bé, va renunciar a allò per poder continuar amb els seus estudis de la història de l’art, fet definidor de la força i la puresa del seu caràcter.
Afegir als trets bàsics apuntats per l’Enric March a la seva introducció (bon veinatge, Atles Mnemosyne) que l’Institut Warburg encara és un dels nuclis d’estudi d’història de l’art més potents, focus de la corrent iconològica, amb directors com Panofsky, Gombrich, i estudiosos com Saxl, Bing, Yates i molts d’altres. Un dels meus autors de capçalera encara vius, Peter Kingsley, és Fellow de l’institut. Una anècdota, Walter Benjamin va intentar entrar-hi, però va topar amb la fredor de Panofsky. Què n’hauria sortit d’allò? La combinació de dos móns intel•lectuals tan rics com els de Benjamin i els hereus de Warburg hauria creat reflexions de gran volada. Pel que fa a llibres que estudiïn a les imatges, a més dels clàssics de Panofsky (Estudios sobre iconología, El significado de las artes visuales) i Gombrich, o hereus d’aquest darrer com Alpers o Baxandall, trobem per exemple El poder de las imágenes, de Freedberg (molt recomanable), Vida y muerte de la imagen, de Debray, o vàries de les obres de Didi-Huberman, ja citat per en David, dels autors amb més prestigi dintre de la història de l’art actualment. Té dos on s’ocupa d’aspectes de Warburg.
I sempre quedaran les joies warburguianes, entre elles El ritual de la serpiente, editat fa poc per Sexto piso. Si les obres de Didi-Huberman i el que estan generant serveixen per que més gent conegui la figura de Warburg, benvingut sigui. El primogènit que va renunciar per amor a l’art resulta una de les figures que més llum ha portat per entendre el poder de les imatges.