L’energia de la terra es modifica sense fi, el magma creix i puja, la forja d’Hefest treballa, en plena ebullició, fins que els volcans comencen a propulsar rius de matèria, encara líquida, però llesta per a refredar-se i cristal·litzar en els primers sòlids, estranyes formes que remeten als geomètrics purs. Sempre Pitàgores als inicis. Una unió entre la força tel·lúrica que ve de les profunditats abismals i de ben endins amb allò auri que cau de les altures creant la matèria escultòrica, una idea feta forma material.
Aquesta realitat original primària s’emfatitza en el material secundari d’ajuda, dos fotografies a banda i banda de la sala, en un costat la foscor de la forja que dóna els segells metàl·lics, a l’altra banda la claror àuria de la taula de proves on es creen les invencions exhibides.
Les formes primigènies treballades per en Marc Padrosa emergeixen del magma informe per portar la seva càrrega condensada en uns segells o bé metàl·lics o bé de guix, definint la matèria les possibilitats de la forma.
En el seu joc escultòric de forats y sortints estan compreses, almenys teòricament, les dades fonamentals de la creació, i fins i tot les eleccions estètiques de l’artista el porten a explorar una idea de xoc dual entre el caos i la figura geomètrica portada al microcosmos concret, com un guix on hi ha formes rectangulars perfectes inserides juntament amb la massa amorfa de la qual surt i amb qui lluita eternament: la dualitat que trobàvem a les fotografies també s’hi troba en els segells.
Els segells presentats tenen un parangó en els segells renaixentistes de Giordano Bruno o en els emblemes hermètics, malgrat diferir tant en les aparences. Cal reivindicar els segells del filòsof i mag renaixentista. Tant els segells de Bruno com el material escultòric d’en Marc Padrosa pretenen activar en l’espectador les forces creadores i destructores del cosmos, convidant a la reflexió sobre l’essencialitat de forma, però també d’allò informe. El caos i l’ordre: elements inseparables d’un joc etern. En això l’influx mesopotàmic, la màgia caldea, el gnosticisme, els segells. Aquesta tensió dual forma part de la trajectòria d’en Marc Padrosa des de fa molts exposicions.
Els forats de les escultores conviden a l’exploració, a que la imaginació s’endinsi pel desconegut, a un món on les xifres i els símbols comuniquen el seu poder a qui els contempla. La imaginació nodreix a la vida, viure és recordar, sense record no hi ha experiència i sense aquesta la imaginació no té formes que la continguin. D’aquesta manera cada forat dels segells xucla a l’espectador, que s’endinsa en els universos oberts per investigar nous regnes fets de llum, de foscor, amb la imaginació com a vehicle explorador, noves maneres de veure l’art, de comunicar-se amb ell i deixar que faci un efecte positiu en cada visitant, que li transmeti un llegat, il·luminant a la mirada agraïda de l’ull mental les coordenades d’uns paisatges enigmàtics.
Imaginació: desperta’t!, sembla conjurar l’artista.
Enllaç a la revista: http://www.adart.cat/apartament/num2/articles/imaginaciodesperta.pdf
No hay comentarios:
Publicar un comentario