Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

lunes, 28 de junio de 2010

La cabalgadora de sueños (3)

Realitzar sense pressupost un vídeo per il·lustrar una novel·la fantàstica és una feina digna d'intrèpids i valerosos inconscients.
M'agradaria donar les gràcies a qui van posar la seva inconsciència i el seu talent per aconseguir-ho: la Marta Alemany en el paper de cabalgadora de sueños, rostre de la protagonista de la novel·la, una noia amb el poder d'entrar als somnis de la gent; el músic polac Marcin Swiostek, creant una melodia nostàlgica i suggeridora; i l'Olga Taravilla, videoartista de qui es sentirà a parlar en el futur -esperem que no a les comissaries. Tots tres, juntament amb uns trenta o quaranta bojos més, agitant les aigües mortes de la cultura gironina. Qui sap què en sortirà en el futur. Per ara han parit aquest vídeo promocional de La cabalgadora de sueños.
Els estic immensament agraït per la seva ajuda desinteressada.

jueves, 24 de junio de 2010

La màquina de crear fantasmes

(Borges amb Bioy Casares)
En la seva novel·la La invención de Morel Bioy Casares fabula sobre la possibilitat d'entrar en una ficció per quedar-se eternament en ella. L'argument està ben planificat, malgrat que a vegades els encadenaments grinyolin. Un fugitiu de la justícia arriba a una illa deserta que aviat demostra no estar tan deserta. Per exemple, troba una fascinant dona de la qual s'enamora, però ella no li fa gens de cas. De fet, ni tan sols el contesta i fins i tot fa com si no el veiés, situació tòpica en les novel·les sentimentals però que en aquesta de Bioy Casares resulta ser autèntica: la fantasmal dona i el protagonista i narrador viuen en realitats paral·leles. Millor no continuar per a no desfer la intriga.
Bioy té del seu amic Borges un gust pels arguments interessants i intel·ligents (donem gràcies al Senyor), encara que li manca la ploma alada (per dir-ho en termes modernistes) de l'enorme autor de El Aleph. Per contra, la seva trama és molt més àgil que en Borges, i un llibre de plegaments metafísics de primer ordre es llegeix com si fos una novel·leta comercial.
Pel que fa a les influències, La invención de Morel va influir a Arrebato, la meravella sinistra i maleïda de Zulueta, encara que no he trobat referències a cap lloc a aquest víncul. Desconec si la influència va ser feta a consciència o simplement van tenir tots dos autors la mateixa idea amb quaranta anys de diferència, i potser el director no havia llegit la novel·la curta de Bioy. En qualsevol cas, comparteixen la idea de crear imatges cinematogràfiques que extreguin la seva ànima del món física.
Com a darrer apunt, sembla ser que La invención de Morel va inspirar als creadors de Lost al concebre la seva sèrie. Com no he vist ni cinc minuts de Lost no ho poc corroborar, encara que si se'n comparen les dos sinopsis sí mostra tenir molts trets en comú. A qui li hagi agradat Lost que provi a endinsar-se en La invención de Morel. No sortirà decebut.

martes, 22 de junio de 2010

La cabalgadora de sueños (2)

(Portada realizada por Francesc Agustí)
En dos minutos puede cambiar tu vida.
Supongamos que tienes el poder de entrar en los sueños de la gente y conocer así sus verdades más intimas, y supongamos que trabajas para la policía en una Ciudad de México al borde del colapso. Supongamos que tu novio es el heredero de una de las familias más ricas de la ciudad. Supongamos que asesinan a su madre, que tu novio se convierte en el principal sospechoso, y que tú, debido a tu poder, te conviertes en su principal argumento de su defensa.
Despierta.
En un minuto puede cambiar tu vida.
¿Y si descubrieras que tu novio es un asesino? Pero, ¿y si te estás equivocando? Nadie asegura que tu poder psíquico sea infalible. Ahora bien, ¿y si la mató? ¿Qué te queda cuando el mundo se cae a pedazos?
Despierta.
En treinta segundos puede cambiar tu vida.
La cabalgadora de sueños, una combinación entre ciencia-ficción, serie negra y fantasía futurista. ¿Cómo responder a la traición de quien más quieres? ¿Sirve entonces de algo cualquier talento especial? ¿Se puede confiar en alguien? La cabalgadora de sueños.
En un segundo puede cambiar tu vida. Despierta. O sigue soñando.

sábado, 19 de junio de 2010

Fa pudor la Catalunya literària?

Durant els darrers mesos han guanyat premis literaris en llengua catalana Màrius Carol, Xavi Bosch, Vicenç Villatoro o Joan Barril. Tot això en una literatura amb escriptors com Julià de Jòdar, Imma Monsó, Miquel de Palol, Jaume Cabré o Sánchez Piñol, per citar autors ben diferents. I en podria citar bastants més.
Bé, ja hem acceptat tots plegats que els concursos literaris grans, aquells on de veritat s'hi juguen els quartos, són la gran estafa del món editorial; que quan uns senyors empresaris arrisquen molts calers (segons la mesura ínfima de l'economia literària, clar), han de poder aconseguir que siguin rendibles, i l'única manera de fer-ho és oblidant el talent literari i apostar per noms que es reconeguin mediàticament.
Però per favor, que no ens prenguin el pèl a aquest nivell, amb una visibilitat màxima d'escriptors gairebé tots ells mediocres, quan no simple mascarada basada en negres, mentre que, al contrari, la visibilitat dels bons autors és mínima.
Grans estrategues dels plans quinquennals editorials: si us plau, no ens preneu per tontets, que estem veient la vostra jugada indigna.
Visca tots aquells autors que estan arriscant en aquests moments. Gràcies a ells el foc de la bona literatura continua encès.

jueves, 17 de junio de 2010

La cabalgadora de sueños

Properament a les millors llibreries virtuals (per ara solament hi haurà edició informàtica) una novel·la curta que canviarà la història de la literatura mondiale, o si més no la història de la meva literatura, o si més no que algun amic llegirà i potser pensarà que ha passat una bona estona.
En tot cas, properament a algunes llibreries virtuals La cabalgadora de sueños, una novel·la curta que, malgrat que ho sembli, no és pornogràfica. Ho sento.
Seguirem informant.

martes, 1 de junio de 2010

Qui mira a qui?

Qui mira a qui? Som nosaltres qui mirem al Sant Joan Baptista de Leonardo i a la Vella de Giorgione, o són ells qui ens miren a nosaltres?