Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

jueves, 23 de junio de 2011

Solstici amb W.B. Yeats.

La festa per excel·lència del paganisme, la religió del pagès, del bosc, i dels éssers subtils que l’habiten, bé mereixen unes hores d’immersió en els seus misteris, guiats per la perfecció descriptiva del poeta irlandès per antonomàsia, amb una sèrie de contes i una novel·la curta recollits a La rosa secreta i Leyendas de Hanrahan el rojo, recopilació publicada per Valdemar.



Yeats teixeix un món on la imaginació presenta un paper fonamental. Els contes de Yeats, com els seus poemes, estan il·luminats per un singular resplendor que prové de molt lluny, del temps de les velles rondalles plenes d’éssers feerics, amb un esperit que gràcies al poeta torna al lloc del que mai hauria d’haver sortit: les oïdes del poble.
I és que, a més de bards, de proscrits, de druides, de monjos, d’un substrat propi de les cultures celtes, el lector trobarà tota una sèrie de personatges no físics, els éssers feerics, els sidhe, fades i genis que enriqueixen una mirada ja de por sí molt rica, la pròpia de les cultures ancestrals que encara no han perdut el vincle amb la natura.





L’element fantàstic dels éssers sobrenaturals crea una atmosfera densa, enigmàtica i màgica (si no són la mateixa cosa), amb certa tendència a la malenconia, uns contes descrits amb un talent literari enorme, digne d’un dels grans poetes de principis del segle XX, un dels hereus del simbolisme del qual el pintor Moreau va ser precursor, bard amb un gust per la descripció exuberant i preciosista.



En definitiva, uns contes que expliquen a quin món i per què s’origina la festa pagana de Sant Joan, celebració del solstici d’estiu, abans que els poders fàctics de l’època, la cúria romana amb una reencarnació prèvia de Rouco Varela, arrasés amb tot. Hi ha coses que no canvien, o ressonàncies de la història.

4 comentarios:

Àngel 'Soulbizarre-Tati' dijo...

Bons i savis consells, amable Missatger. Llevar-se amb una ressaca de cava i encarar el dia de sant Joan, després d'una revetlla entre canyars i hortes del Maresme, i trobar-se amb aquestes meravelles....magnífic paganisme!

Bon solstici i....soul-stici!

El missatger dijo...

Soul-stici sempre!

Una foguera, bona música, la vida al voltant, bon menjar... esperem que no s'acabin les festes lligades als cicles naturals, substituides per més festes de plàstic.

Salut!

Establo Pegaso dijo...

San Juan (Janus), solsticio de verano, la puerta. Y la poesía de Yeats, y una hoguera, y una buena queimada de orujo... un saludo

El missatger dijo...

Buenos días, Elena:
Fuego controlado para regenerar la naturaleza cósmica y una buena alquimia de las palabras para poetizar la experiencia. Todo ello aún símbolicamente más potente si a las hogueras las rodea el mar.

Salut!