Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

sábado, 18 de junio de 2011

Kali barroca

Kali, una de les deesses hindús, una de les esposes de Shiva, té una funció destructiva que es simbolitza iconogràficament en els seus atributs, un collar amb el cap de les persones a las que ha matat. Sense ser la pròpia mort, sí que participa activament en el procés destructiu, inevitable si es vol crear de nou, guerrera que acaba amb allò vell o inferior per tal de que creixi el nou o superior. Aquesta setmana hem descobert il·lustrats pel president Mas que ara mateix és practica la kale borroka als carrers catalans, instigat per uns pinxos englobats per les sigles 15M, malgrat que el moviment es declari explícitament com pacífic. Raons exposades pel president? Les reprovables accions d’un grup d’exaltats. Un vell truc retòric que consisteix en desprestigiar al contrincant convertint als seus elements més extrems en representatius del conjunt. I això que la classe política es queixa quan es generalitza dient que tots els polítics són corruptes. Vaja, com si ara per parlar de Convergència i Unió parléssim d’en Fèlix Millet.
Ara bé, com som ingenus i ens agrada pensar bé de la gent, hem començat a plantejar la qüestió des d’una altra perspectiva: i si el president Mas es referia a una altra cosa? I si no l’hem entès bé. Acostuma a passar amb els genis que innoven. I ens ha arribat la solució gràcies a la connexió ioga d’aquest blog: el president no va dir kale borroka, va dir kali barroca, però els cursets que li donen els seus assessors (just aquells a qui acaba de pujar els sous) li permeten pronunciar el català amb estil Esade-Convergència, és a dir, una entonació excel·lent pròpia del millor entre els millors, però no adequat pel vell sànscrit (o el modern hindi). Al cap i a la fi, no deixa de ser l’idioma d’un hippy bonista i perroflauta com en Gandhi.
Així, fem aquesta declaració solemne des de la Guarida Blanca de Twin Peaks per afirmar que el president Mas no volia criminalitzar a un percentatge significatiu de la població catalana acusant-los de fer kale borroka, no. Volia dir que havia vist la Kali barroca de Madurai, la mateixa situada sobre aquestes línies. Fi a la nostra declaració solemne.


Om shanti.


7 comentarios:

Enric H. March dijo...

Ha, ha, ha... Molt bo, Missatger! Llàstima que costi de creure tanta imaginació en el govern dels millors!

El missatger dijo...

Tens raó, Enric: la imaginació no és el seu fort.
Salut!

Anónimo dijo...

fantàstic! tots els angles i cultures emancipadores que conflueixen en el moviment hem de ser capaços de fer del bon humor i la imaginació una constant invectiva i complementària de la revolta.

com sempre, la imagunació al poder!

ahir diumenge els vam esmenar de dalt a baix!

jtatiangel.blogpsot.com

El missatger dijo...

Completament d’acord.
Quanta més varietat, més descentralització, més cultura, més bon humor, més fermesa i més contingut hi hagi a aquest compromís ciutadà, més difícil serà que l’aturin. De fet, ara mateix ja no poden parar-lo. I estan canviant el discurs.
Crec que una situació com la d’Islàndia és molt més propera. I un avís per als governants presents: que mirin l’exemple del president del govern d’aquell país. El que s’aprovi en els diversos parlaments català i espanyol durant els mesos vinents pot tenir conseqüències legals futures. Totalment democràtiques, seguint la legalitat i, sobretot, justes.

Salut!

Àngel 'Soulbizarre-Tati' dijo...

Avui m'he esmorzat La Vanguardia...entre glop de cafè i mossegada a la tonyina, he flipat de llegir com els que feien befa del 15-M i ens criminalitzaven arran del dia del Parlament, ara festejen el "civisme" de la mani del 19-J. Estan marejats i ja no saben que dir ni fer. A la tele l'amic Felip ha felicitat els organitzadors...quin mareig! El dimecres va dir literalment que "els que abans tiraven al pedra i amagaven les mans, ara tiren la pedra i aixequen les mans" (gesticulant davant la càmara imitant la semiòtica dels indignats). O siqui que -màgia!- ara som objecte de la felicitació governamental. Al pas que anem haurem de fer una cimera dels governs de la Dimensió Desconeguda i del municipi de Twin Picks per sol·licitar una mediació psicodel·lica (la psicoanalitica no pot abordar les mutacions de l'auca político-mediàtica).

Salutacions kaliborroquenques i anticapitalistes!

Àngel 'Soulbizarre-Tati' dijo...

perdó, volia dir Twin Peaks, amable Missatger.

El missatger dijo...

Critiquen el 15M acustant-lo de no tenir idees (fals i injust), quan en realitat són ells els que no en tenen, i des de fa molt temps. No saben a on van i, per suposat, no tenen cap pla. D’això s’han aprofitat el gran capital i els seguidors de l’Escola de Chicago.

Per això en quan notin que el 15M qualla passaran a fer seguidisme, a presentar-se com a representants, a incorporar cosmèticament propostes al seu discurs. És increïble com segueixen sense entendre-ho. Avui un tertulià demanava una organització forta amb líders representatius, és a dir, l’antic paradigma solament que amb noves cares. Segur que finalment això es filtra en propostes com les que demanen, però també segur que la part més interessant del 15M seguirà sense fer cas a aquesta petició de poder vertical.

Veure’m un canvi de parelles durant el ball que pot ser molt divertit. O com diuen en castellà, donde dije digo digo Diego, i no em recordis el que vaig dir.

Una combinació entre la Dimensió Desconeguda i Twin Peaks? Seria la millor sèrie mai creada. ;)

Salut!