Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

sábado, 25 de junio de 2011

Trichet superstar

El gran actor Jean Claude Trichet ens ha abandonat. Ha terminat el període de la seva presidència del Banc Central Europeu. Quins eren els antecedents de Trichet per al càrrec? Quan era directiu del Credit Lyonnais el van investigar per estafa; el govern francès va fer pressió perquè la judicatura netegés el seu expedient i pogués ser màxim dirigent del Banc Central Europeu. Aquest és el nostre home.
Com homenatge a aquest prohom que a guiat els pobles europeus cap a la riquesa econòmica en que vivim, mostrarem un recull de les seves fotografies amb les quals ara cerca fortuna al cinema. A veure si en Von Trier o Isabel Coixet el contracten i ens estalviem així que segueixi treballant al sector econòmic.
Una de dos: o aquest home pateix un narcisisme descomunal o bé gaudeix d’un talent interpretatiu del tipus pantomímic, en el llinatge de Jack Nicholson, Jim Carrey i sobretot Louis de Funes. Clar que probablement les dos siguin respostes correctes, i és que sense unes dots d’interpretació majúscules no s’entén que tants països hagin seguit fil per randa les seves infames directrius econòmiques, la indignitat i l’egoisme fet doctrina.
Però anem a comprovar quina classe de patrici ha governat realment Europa. Amb tots vosaltres, Jean Claude Trichet:

Jo, Trichet I:




Seguiu al líder, que us portaré a la terra promesa:



Economia mundial? Quaranta graus i pujant:


La veu del poble? Parlin més fort que no els sento:



Sortir de la crisi amb les nostres mesures?


Construirem cases de mig metro quadrat:



L'estadista llegeix a Foucault a la intimitat:


El saben aquell que diu...:



Un gosflauta!:



Un antisistema!:



Classe mitjana: tu ets la culpable!:



Homenatge al Scorsese de Casino per a veure si el contracte:



Trichet & Solbes: amigos para siempre:



Me va, me va, me va, me va...:



Ground control to major Tom:



Ara sí que veig el final de la crisi:



Ara toca el govern dels millors:



El gran líder porta el seu ramat a bon port:



Voleu justícia social? Indignes!:



We are the robots:



Ens queda poc temps per gaudir d’aquest èmul de Louis de Funes. Però tranquils, Jean Claude Trichet se’n va, però això no vol dir que una institució tan sinistre com el Banc Europeu desaparegui. Desgraciadament el Louis de Funes de les finances ja té un substitut: el Mr. Bean italià, Mario Draghi. L'hereu:


Qui és aquest Draghi? Doncs un altre cop demanem tranquil·litat. Tot continua lligat i ben lligat: Claudio Draghi és un més dels homes de Goldman Sachs, en concret el seu home a Europa. Ja ni tan sols es prenen la molèstia de tapar-ho una mica. La Família és la Família, que diria Vito Corleone. Ara anem a extorsionar a uns quants països més (a protegir-los, volem dir) per tal de que segueixin amb aquestes magnífiques polítiques econòmiques de l’escola de Chicago que ens estan portant a tots a la ruïna.
Tant de bo tots dos s’haguessin dedicat a la interpretació i no a la sinistre direcció del Banc Central Europeu.

8 comentarios:

penyabogarde dijo...

Trichet ho té magre, arriben bones notícies de l'acampada del Nou Camp. Després de molts salts i barricades en els carrers propers al camp del Barça, un grup d'indignats d'ha fet fort al metro Badal. El grup és jove però està liderat per la veterana activista de Sants, Núria Feliu.
El foc d'esten per Sants, els manifestants intenten mantenir actituts no violentes però les carregues de les unitats de xoc de Qatar sembren el pànic. S'ha vist algun detall de resistència clàssica: cocktails Molotov sistema Biosca volen d'una banda a l'altra de les cotxeres de Sants i la darrera vegada que s'ha vist la Feliu, la noble dama brandava una bandera roja sense sigles.

Joan Roure, TV3, Sants, Barcelona

El missatger dijo...

Benvolgut penyista Bogarde: no sóc tan optimista com tu (o com en Joan Roure). En Trichet magre? Una mica sí, però ja el posarem a dieta. De fet, a ell li agrada la dieta Week-end godardiana, però alguns li recomanen que vagi amb cura, no acabi a l’altre banda del plat.

M’alegra saber que les acampades tiren endavant. Sempre he cregut que Núria Feliu salvaria aquest país (youtube.com/watch?v=WriWdtxZsfo), una senyora amb groove. Es comenta que en Barceló vol fer una versió posmoderna de la Llibertat guiant al poble de Delacroix amb Núria Feliu encapçalant la revolta popular.

Àngel 'Soulbizarre-Tati' dijo...

Trinchet mereix aquest article. Bon humor a la xarxa. El que està trencant totes les previsions és la situació a Sants. Qui ho havia de dir, la Núria Feliu convertida en una suma de Rosa Luxemburg, Anna d'Arc, Frederica Montseny, La Moreneta roja, Elsa Triolet, Esther Vivas i Melanie Klein a tota vela!

El missatger dijo...

Trichet mereix això i més. Diria que per exemple mereix uns anys amb totes les despeses pagades a un magnífic apartament de dos metres quadrats a l’illa d’Alcatraz, acompanyat per un grup d’animació anomenat Carcellers de Guantanamo i d’Abu Ghraib, especialistes en aquestes feines. Diria que ho mereix si no fos perquè estic en contra de les presons.
Núria Feliu està animant als indignats anti-sandrinistes. Qui anava a dir que el seu duet amb Lucky Gury a les barricades seria la reedició de la dupla Marx-Engels?

Àngel 'Soulbizarre-Tati' dijo...

Crec que el moviment ha entrar en una fase apasionant. El jovent no canta les cançons de Gil Scott Heron. Lògic. El moviment estava mancat d'una banda sonora. Guri-Feliu han donat el pas endavant que necessitavem. Aquesta nit s'ha vist a Lucky Guri tocant el piano dalt damunt d'una barricada a l'altura de l'Orfeó de Sants. Trichet i Sandro Rosell ja comencen a perdre la batalla. El poble canta i abandona el foc dels cocktails Molotov per les cançons de sempre. Que bonica que sonava avui la Internacional cantada per Núria Feliu. I el Bella Ciao teclejat per Lucky Guri!

El missatger dijo...

Si aconsegueixes enllaços del youtube amb imatges del concert comparteix-los. És emocionant comprovar com per fi el jovent i els referents de sempre tornen a unir-se per una causa tan justa com aquesta.
Sembla que han cantat “El senyor Ramon enganya a les criades. El senyor Ramon enganya a tot el món...”, però adaptant-la als nous temps 15M/tardocapitalisme com “El senyor Strauss-Kahn...”
La saviesa del poble.

unatrobadora dijo...

Grandíssim reportatge de la carrera artística dels homes de la BCE! Falta un de Lagarde, la dama de plata per completar el marc econòmic dels patètics lladres.

El missatger dijo...

Tens raó, trobadora Marta: cal dedicar una nova entrada a Christine Lagarde, una nova vampira a la Famiglia. Em sembla que serà tan o més catastròfica que la dupla Trichet-Strauss Kahn.
En poc més d’un any tot el seu imperi s’haurà enfonsat per un efecte dominó. Dos bones reflexions sobre el que està passant:
http://blogs.lavanguardia.com/berlin/el-saqueo-de-grecia-preludio-de-grandes-acontecimientos/
i
http://www.elblogsalmon.com/economia/grecia-y-la-cleptocracia-financiera-inician-la-caida-del-domino-europeo
Un dia, d’aquí molt poc temps, veurem com s’enfonsa la seva mentida. I després quedarà la vida autèntica, centrada en allò essencial. Molt més bona del que la gent tem ara mateix. Les hipoteques, la borsa, els espectacles mediàtics, la merda que l’estan fotent al menjar i a la Terra en general com metalls pesats o transgènics, la subjecció a l’energia atòmica, el politburó en versió neoliberal que mana... tot això és fals, una altra bombolla il•lusòria que esclatarà com ja va esclatar la immobiliària.
Ay! Aquests saquejadors... i que en són de ximples...