El documental d’Isaki Lacuesta parteix de les interpretacions de l’actriu Ava Gardner a Espanya des de la inicial Pandora i l’holandès errant, fins a Harem, el seu darrer treball a un país amb unes costums amb les quals s’identificava. Els seus treballs durant els més de trenta anys que separen ambdues obres serveixen com a representacions metafòriques de la seva vida durant el període, així com de la indústria, ja que la trajectòria de l’actriu podria servir per encarnar la transformació del Hollywood clàssic (esclavatge a l’estudi), manierista (Mankiewitz a La comtessa descalça), les Runaway productions (la primera a Espanya va ser Pandora i l’holandès errant) i el nou Hollywood , en eclosió quan ella ja estava mig retirada.
Curiosament l’actriu de Carolina del nord s’hi va trobar tan a gust al país que va encarnar el mite de la dona llatina que és pura passió, fins al punt de representar inevitablement el personatge de Carmen, la bellesa fogosa que porta a la perdició els homes i capaç de morir abans que perdre la seva llibertat. Tot això sent filla de Brogden.
El director confronta vàries imatges de l’actriu en les seves diverses pel•lícules amb el recurs de Hollywood clàssic de pla-contraplà, especialment rellevant és la que confronta a l’inici una escena de la primera pel•lícula rodada a Espanya i una de la darrera, uns vint anys posterior. Aquest recurs de muntatge fa que una Ava Gardner jove aconselli de no beure a la Gardner envellida.
Una de les virtuts del documental rau en saber fusionar elements molt heterogenis, els fotogrames on surt representada l’actriu, entrevistes actuals a gent que va compartir vivències amb ella a Espanya –molts d’ells anònims, elegint el director preferentment a gent no famosa per fugir de la crònica sentimental–, material d’època com entrevistes a la pròpia estrella, vídeos familiars de gent de Tossa, treballs aliens com festes flamenques o diàlegs de Bienvenido Mr. Marshall... el parell de guionistes ho passa per la retorta alquímica del cinema aconseguint que el resultat sigui homogeni.
Curiosament l’actriu de Carolina del nord s’hi va trobar tan a gust al país que va encarnar el mite de la dona llatina que és pura passió, fins al punt de representar inevitablement el personatge de Carmen, la bellesa fogosa que porta a la perdició els homes i capaç de morir abans que perdre la seva llibertat. Tot això sent filla de Brogden.
El director confronta vàries imatges de l’actriu en les seves diverses pel•lícules amb el recurs de Hollywood clàssic de pla-contraplà, especialment rellevant és la que confronta a l’inici una escena de la primera pel•lícula rodada a Espanya i una de la darrera, uns vint anys posterior. Aquest recurs de muntatge fa que una Ava Gardner jove aconselli de no beure a la Gardner envellida.
Una de les virtuts del documental rau en saber fusionar elements molt heterogenis, els fotogrames on surt representada l’actriu, entrevistes actuals a gent que va compartir vivències amb ella a Espanya –molts d’ells anònims, elegint el director preferentment a gent no famosa per fugir de la crònica sentimental–, material d’època com entrevistes a la pròpia estrella, vídeos familiars de gent de Tossa, treballs aliens com festes flamenques o diàlegs de Bienvenido Mr. Marshall... el parell de guionistes ho passa per la retorta alquímica del cinema aconseguint que el resultat sigui homogeni.
No hay comentarios:
Publicar un comentario