Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

jueves, 16 de junio de 2011

Fil musical per a una operació fracàs

El fil musical de l’Operació fracàs comença amb un enllaç més festiu, Loser de Beck, una cançó que ja vam citar quan vam escriure sobre Robert Walser, i que convé recuperar de nou, amb la seva tornada: Soy un perdedor I'm a loser baby, so why don't you kill me?


En segon lloc volem portar al present a un beatiful loser, Leonard Cohen i la vella cançó dels partisans.


No pretenem comparar la situació actual amb la dels lluitadors anti-nazis francesos. Les comparacions descomunalment desproporcionades les deixem pel director emèrit de La Vanguardia, José Antich.

(http://www.lavanguardia.com/opinion/20110616/54171087054/aquel-15-j.html) Una petita reflexió: La Vanguardia és conscient de que està portant a antics lectors seus a aquest atzucac? Estan convertint-se en La razón en versió barcelonina (i ara catalana).
Perdó per la digressió. Tornem a beatifuls losers que mereixen l’admiració de bona part del públic sensible. En molts aspectes el present és molt millor que el de la França ocupada (no cal citar-los, cadascú pot deduir-los fent servir el sentit comú). Ara bé, hi ha un però i aquest és molt greu: el present empitjora respecte a aquell passat en un aspecte fonamental: mai en tota la història coneguda de la humanitat havia existit un govern mundial sense cap contrapès, que defensa criteris de classe i merament econòmics per les seves directrius, no escollit per ningú altre que la pròpia casta d’elit i amb la capacitat de destruir no solament als seus opositors sinó a la humanitat sencera.
Pensem-hi mentre cantem la tornada del partisà, on Leonard Cohen i els vells resistents ens recorden que la cosa és seriosa quan es tracta de lluitar per la justícia social i antitotalitària (prengui la forma que prengui), i que els avenços socials comporten un gran esforç: Oh, the wind, the wind is blowing,Through the graves the wind is blowing,Freedom soon will come will soon come true.
Avui, com cada dia, pau, prosperitat en tots els sentits i justícia social, però no per a una classe sinó per a totes elles. Esperem que per demanar això no passem també a ser titllats de populistes, violents i anti-sistema.

2 comentarios:

Àngel 'Soulbizarre-Tati' dijo...

Banda sonora! Alguna cosa passa quan una revolta no té banda sonora...bona aquesta de pensat amb el nano Beck i l'avi Cohen. Sumem-hi Scott Heron i li enviem al Felip Puig envassat en un vell cassette recopilatori.
Indignats, sonors i amb sentit de l'humor!

El missatger dijo...

Quien canta su mal espanta.
Felip Puig i música són termes antagònics.
Salut!