Entre els escriptors que van desenvolupar part de la
seva carrera a la creativa Praga de principis de segle no trobem només a Kafka.
Un dels més singulars, que fins i tot va ser comparat reiteradament amb el
mestre metamòrfic, va ser Gustav Meyrink. Tots dos escriptors compartien una mirada
allunyada de la cosmovisió liberal de la modernitat, malgrat que amb matisos
que els separen profundament: més metafòric cap a la condició humana Kafka, més
explícitament esotèric Meyrink.
Una de les novel·les més importants d’aquest últim
és El àngel de la Ventana de Occidente,
editat per Valdemar, un dels textos de ficció més estretament vinculat a l’alquimia;
de fet, l’obra està plena de símbols alquímics i és una fabulació que amaga el
procés en forma d’història.
El
àngel de la Ventana de Occidente combina un narrador que hereta documents del mag alquimista del
renaixement isabelí, John Dee, i el relat en aquests documents del mag. Uneix,
doncs, dues línies temporals, la del present del narrador, en que investiga
documents sobre John Dee, i la d’allò relatat per John Dee, els perills que l’amenacen
en l’Europa del segle XVI, relacionant-se amb els monarques tan peculiars com
Elizabeth d’Anglaterra (va arribar a ser un dels seus consellers de confiança),
el rei alquimista Rodolf II d’Habsburg, caçadors de bruixes encenent fogueres
pels territoris de la cristiandat o éssers sobrenaturals invocats durant les
investigacions alquímiques.
John Dee va actuar fins i tot com l’home de
confiança en qüestions nigromàntiques de la reina Elizabeth, mentre les
autoritats eclesiàstiques d’aquella Anglaterra religiosament tan convulsa, en
la que lluitaven pel poder catòlics, anglicans, luterans i calvinistes
pressionaven a la reina.