Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

martes, 23 de diciembre de 2014

El novel·lista alquimista (El Ángel de la Ventana de Occidente, Gustav Meyrink)

Entre els escriptors que van desenvolupar part de la seva carrera a la creativa Praga de principis de segle no trobem només a Kafka. Un dels més singulars, que fins i tot va ser comparat reiteradament amb el mestre metamòrfic, va ser Gustav Meyrink. Tots dos escriptors compartien una mirada allunyada de la cosmovisió liberal de la modernitat, malgrat que amb matisos que els separen profundament: més metafòric cap a la condició humana Kafka, més explícitament esotèric Meyrink.
Una de les novel·les més importants d’aquest últim és El àngel de la Ventana de Occidente, editat per Valdemar, un dels textos de ficció més estretament vinculat a l’alquimia; de fet, l’obra està plena de símbols alquímics i és una fabulació que amaga el procés en forma d’història.
El àngel de la Ventana de Occidente combina un narrador que hereta documents del mag alquimista del renaixement isabelí, John Dee, i el relat en aquests documents del mag. Uneix, doncs, dues línies temporals, la del present del narrador, en que investiga documents sobre John Dee, i la d’allò relatat per John Dee, els perills que l’amenacen en l’Europa del segle XVI, relacionant-se amb els monarques tan peculiars com Elizabeth d’Anglaterra (va arribar a ser un dels seus consellers de confiança), el rei alquimista Rodolf II d’Habsburg, caçadors de bruixes encenent fogueres pels territoris de la cristiandat o éssers sobrenaturals invocats durant les investigacions alquímiques.
John Dee va actuar fins i tot com l’home de confiança en qüestions nigromàntiques de la reina Elizabeth, mentre les autoritats eclesiàstiques d’aquella Anglaterra religiosament tan convulsa, en la que lluitaven pel poder catòlics, anglicans, luterans i calvinistes pressionaven a la reina.
Els estudis hermètics porten a Dee a adonar-se de que, més enllà de les contingències del cos, la seva quintaessència espiritual és immortal, similar a una larva d’insecte que deixa la forma antiga per prendre una de nova. Dee i el seu descendents segles després aprenen com funciona la reencarnació. Meyrink, a més d’un dels grans clàssics del fantàstic, ho és d’una manera i amb uns temes de l’escola hermètica, en la línia finisecular de simbolistes i decadentistes. El material oscil·la entre el deliri i el símbol, una barreja en la qual pocs autors es poden comparar a Meyrink.