Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

lunes, 6 de junio de 2011

Essència de la irreflexió contemporània

Qui diu la següent perla de coneixement?:
Si compran el saber será para venderlo. Quieren comprar saber barato y revenderlo a buen precio. Quieren vencer y no quieren saber lo que daña a la victoria. No quieren que los opriman, sino que desean oprimir. No buscan el progreso, buscan ir en cabeza. Se someten a cualquiera mientras puedan imponer su ley.


Dominique Strauss-Kahn, director fins fa poques jornades del F.M.I.

Robert Zoellick, president del Banc Mundial

Milton Friedman, principal figura de l'escola de Chicago, impulsora de les polítiques econòmiques neolliberals aplicades per Reagan i els seus successors


Antoni Brufau, president de Repsol

Emilio Botín, president del Banco Santander

Doncs no, la frase es recita al Week-end de Godard, encara que qualsevol dels anteriors, si no signar-la, ja que no desitgen publicitat, sí que l’estant portant a terme. De fet, algun d’ells (o dels seus subalterns) acabarà a la garjola.
Ahir magnífica conferència d’Arcadi Oliveres a Girona, difonent un missatge que no és cap novetat però que està arribant a persones a les quals abans no arribava. La força principal del moviment de regeneració ciutadana del 15 M està en la gran energia que li està dedicant la gent. Una força on hi ha tantes persones treballant sense cobrar és una força a tenir en consideració. Si el sistema econòmic vigent no pagués com paga a uns quants, qui faria cas de les seves tesis? Doncs hi ha molta gent dedicant un munt d’hores a un projecte sense rebre ni un euro a canvi. I parlem de moltes hores.
És o no és consistent aquesta energia regeneradora?

4 comentarios:

Enric H. March dijo...

Esperarem. I col·laborarem. Però les hores dedicades no garanteixen la bondat ni de la feina ni de les idees. Malgrat tot, siguem optimistes.

Anónimo dijo...

Bon dia, Enric, gràcies per la visita.
Tens raó: el sacrifici personal d’hores no implica la bondat o no de les idees aportades. Ara bé, ho matitzaria una mica. Sí que denota la força del que s’està generant (molta gent trencant-se les banyes durant hores i dies de manera gratuïta a mi em fa pensar en la gestació d’una cosa potent), i en segon lloc no suposa la bondat de les idees, però... s’està actuant segons l’impuls millor de les persones, el de l’acció en benefici comú fins i tot a canvi de cap benefici personal, almenys per ara.
I en aquest sentit socialment és positiu.

Amb aquest matís, el teu comentari em sembla pertinent.

Salut i gràcies!

Roger Ferrer Ventosa

Àngel 'Soulbizarre-Tati' dijo...

Quina trepa!

El dia que vegi els mossos d'esquadra vigilant les reunions dels consells d'administració financers, bancaris i immobiliaris serà "un dia que durarà anys, braços liures, i boques i mans" (entre cometes, cançó de l'Ovidi Montllor).

De moment el gran problema del (des)ordre públic és vigilar als que es queixen de totes les injusticies.

Aquest món és un desproposit.

El missatger dijo...

Encara diria més, Àngel: quina tropa de trepes!
S'ha de preparar el que vindrà després del seu despropòsit. Aquests són pitjors que Atila i no deixaran res en peu.

Salut!