Solstici amb W.B. Yeats.

La festa per excel·lència del paganisme, la religió del pagès, del bosc, i dels éssers subtils que l’habiten, bé mereixen unes hores d’immersió en els seus misteris, guiats per la perfecció descriptiva del poeta irlandès per antonomàsia, amb una sèrie de contes i una novel·la curta recollits a La rosa secreta i Leyendas de Hanrahan el rojo, recopilació publicada per Valdemar.

Yeats teixeix un món on la imaginació presenta un paper fonamental. Els contes de Yeats, com els seus poemes, estan il·luminats per un singular resplendor que prové de molt lluny, del temps de les velles rondalles plenes d’éssers feerics, amb un esperit que gràcies al poeta torna al lloc del que mai hauria d’haver sortit: les oïdes del poble.
I és que, a més de bards, de proscrits, de druides, de monjos, d’un substrat propi de les cultures celtes, el lector trobarà tota una sèrie de personatges no físics, els éssers feerics, els sidhe, fades i genis que enriqueixen una mirada ja de por sí molt rica, la pròpia de les cultures ancestrals que encara no han perdut el vincle amb la natura.

L’element fantàstic dels éssers sobrenaturals crea una atmosfera densa, enigmàtica i màgica (si no són la mateixa cosa), amb certa tendència a la malenconia, uns contes descrits amb un talent literari enorme, digne d’un dels grans poetes de principis del segle XX, un dels hereus del simbolisme del qual el pintor Moreau va ser precursor, bard amb un gust per la descripció exuberant i preciosista.

En definitiva, uns contes que expliquen a quin món i per què s’origina la festa pagana de Sant Joan, celebració del solstici d’estiu, abans que els poders fàctics de l’època, la cúria romana amb una reencarnació prèvia de Rouco Varela, arrasés amb tot. Hi ha coses que no canvien, o ressonàncies de la història.