Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

viernes, 1 de febrero de 2013

Un apunt heideggerià

Un tòpic generalitzat afirma que la tecnologia no és bona o dolenta sinó que és l’ús el que és bo o dolent. Un pensament erroni que porta a conflictes no ben entesos.
Cada nou enginy tecnològic deriva en un tipus d’humanitat diferent. No actua de la mateixa manera una col·lectivitat que disposa de vehicles de tracció mecànica que qui no en disposa –queda limitat el seu accés als llocs i la rapidesa en la resposta–; tampoc és igual qui està submergit en plena societat de l’espectacle i la seva proliferació de pantalles i el que no, o no ha canviat la televisió fins i tot la distribució interna del mobiliari a les cases? Un fenomen que s'està repetint amb Internet. I si reculem a l'origen d'aquesta tecnologia de la informació, la matriarca impremta, trobem que com ja va quedar apuntat per Benedict Anderson, aquesta màquina es trobava a les arrels dels nacionalismes, tant dels dominants com dels subordinats, al preferir les llengües vernacles per raons de mercat. 
La tecnologia no és innocua, ben al contrari, i no és l'ús el que la determina. O per a què serveix una pistola com a eina, sinó és per a ferir o matar?




3 comentarios:

Enric H. March dijo...

Estic d'acord amb tu. El tòpic pot servir individualment, però com que una societat és una suma d'individus, allò que fa o permet un grup afecta tota la societat.

David dijo...

No sóc sospitós de ser gaire heideggerià, però estic totalment d'acord amb el que exposes. El mitjà no és un mitjà i prou, sinó que configura la nostra manera de relacionar-nos i percebre la realitat.

El missatger dijo...

Heidegger és un pensador lisèrgic, almenys és la meva experiència lectora degut al vertigen que em suscita. Hi ha molts artistes i pensadors que m’agraden que, com ell, tenien males companyies. És curiós.
Pel que fa a la tecnologia, em fa molta por la ingenuïtat amb que ens relacionem amb ella, com si fos innòcua. La idea de que un instrument no és bo o dolent sinó el seu ús pot portar-nos a situacions molt complicades. Les botes s’han fet per a caminar i les pistoles per matar.
Salut!