Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

domingo, 27 de enero de 2013

Llegir porta al suicidi?

Dos de les editorials de més qualitat en castellà tenen els següents logos:

És que llegir porta al suicidi? Seria una reflexió ben romàntica, amb una tradició hermenèutica, per tant, i molt bona premsa dins la crítica. Allò tan vell i gastat de l’arbre del coneixement, de la ciència, del saber, contraposat a l’arbre de la vida.
Podem deduir això o, fins i tot, portant a l’extrem una línia de pensament embogit, pensar que és la llengua castellana la que porta als seus lectors a un final tan dràstic com tràgic. Això faria que la immersió lingüística adquirís un sentit amagat ben diferent.
Aquest és el meu pensament banal i forassenyat d’un diumenge al matí en un món en una catàstrofe continua. 

3 comentarios:

David dijo...

Podria ser que el logo d'Acantilado, més que simbolitzar el suïcidi, sigui una referència velada a la immersió? Si la immersió ha de significar una qualitat d'ensenyament tan alta com la línia editorial d'Acantilado, signo on calgui ara mateix!
Salut!

Lior dijo...

Si hem de considerar el suïcidi com una actitud romàntica, també hi hem de considerar la forma en que es porta a terme, i tirar-se finestra avall indica un suïcidi més per desesperació que per reflexió, com ho és el suïcidi romàntic, oi?
Sempre he vist la persona que es llança per l'"acantilado" com un lector que fa una capbussada en un mar de lletres, mai com un suïcida.
Del de Sexto piso potser és que els llibres han pres vida pròpia i l'han fet fora...

El missatger dijo...

Constato que vosaltres, David i Lior, no sou tan porucs com jo. Per la meva banda, el terme acantilado i un home llançant-se de cap em fa pensar no en capbussades sinó en un desenllaç entre les roques digne de pel·lícula gore; serà perquè sóc menys esportiu que vosaltres; o més romàntic.
En qualsevol cas, les dues editorials són de les recomanables del que es publica a Barcelona i a Madrid, i no deixa de fer-me gràcia la coincidència.
Salut!