Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

lunes, 23 de mayo de 2011

Poder per a la gent?

Fil musical per a un dilluns que ofereix sensacions de llindar. Una cosa està morint, està naixent una altra, i tots junts ens trobem al bell mig del procés.
La música de l'ànima sempre s'ofereix a ajudar-nos i ens refresca amb el seu inesgotable groove.
En primer lloc Move on up.


Curtis Mayfield ja ho va cantar: Allò que exigim és que torneu el poder a la gent. No és aquest el punt focal de la democràcia? Llavors com pot ser que persones i entitats alienes a aquest poder del demos siguien els que manin veritablement? Aquesta és en essència la reclamació, el que està fent que la classe mitjana reaccioni. Això no ho diu el bo d'en Curtis, però ho afegim nosaltres i ell ho subscriu des del cel del soul. Al cap i a la fi ell ja va cantar demanant Poder per a la gent, veritables amos del sistema. És o no és això la democràcia? O consisteix en votar cada quatre anys, com han afirmat aquests dies representants dels partits majoritaris?
En Curtis també canta que hem de continuar sortejant els problemes fins arribar al destí. I aquesta idea ens porta a la segona cançó inspiradora, A change is gonna come, de Sam Cooke:


Ens queda un llarg camí, però el canvi arribarà. No hi ha altra possibilitat. O el canvi o una mena de suïcidi col·lectiu completament absurd. Esperem que tots plegats escollim l'opció correcta.
Curtis Mayfield i Sam Cooke... Com és que entenem tan bé una música sortida dels camps de cotó i els seus esclaus? Qui ens anava a dir que tots plegats acabaríem acampant a las places públiques per a exigir justícia.
Per concloure, una salutació de l'immortal pare de l'esperit funky.

Amb l'esperit del funk arribarem al nostre destí.

1 comentario:

Àngel 'Soulbizarre-Tati' dijo...

ep! has clavat un dels meus totems! mister Mayfield!

quin tema! bo, bo, bo!!! Curtis a sac, m'agrada tot el que va fer de dalt a baix, quina veu, Deu meu!

el de l'esperit funky és com una intesecció entre el black power i tots els corrents submarins de l'espiritualitat més pop!

Brillant.