Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

domingo, 1 de noviembre de 2009

Tècniques que ens faciliten la vida


La lectura d'una entrada del ben escrit blog Llamp que ens partís (http://femeldebert.blogspot.com/2009/10/com-presentar-un-tema-i-finalment.html) m'ha originat una reflexió. Quina relació té l'escriptura en la nostra civilització? La tècnica crea móns adequats a ella (no a l'inrevés) i, per tant, crea també una humanitat especial que interactui amb ella. És per això que cap tècnica és mai neutre -és perillosa, doncs. I l'escriptura pertany a la categoria de la tècnica.

Plató va escriure sobre ella en la seva Carta VII: «... és per tot això que qui tingui seny no s'atrevirà mai a dipositar les seves reflexions en un mitjà tan feble com són les paraules, i encara menys quan aquest mitjà és immutable, que és precisament el que succeeix als caràcters escrits (...) Si l'autor és realment seriós no s'hi trobaran les reflexions més serioses (en els seus textos), perquè l'escriptor les continuarà mantenint en la part més bella d'ell mateix; mentre que si ha dipositat en l'escriptura allò que ell considera de debò important, llavors és segur que no els déus, sinó els mateixos mortals li han llevat el senderi» (Carlo Sini, Filosofia i escriptura, pp. 28 i 29)
Probablement per aquest motiu no hi ha fonts directes de, per exemple, Pitàgoras, ni dels misteris, ni gairebé dels òrfics. Per cert, soc conscient de la paradoxa que significa continuar escrivint després de les paraules de Plató. La vida és paradoxa.

Com a conclusió, un apunt: l'escriptura es va crear al mateix temps i per la mateixa cultura que els diners, un fil que passa per Mesopotàmia, per Fenícia i per Grècia, terres totes de grans comerciants. Tots dos sistemes hiperabstractes malgrat que ens semblin tan «reals» serveixen per fixar, mesurar, dominar. Tots dos van servir de portes d'entrada al nostre món, que encara sustenten. La idealització, la conceptualització que comporten l'escriptura i la moneda s'han encarnat en les societats posteriors. Com a darrer nivell, les transaccions electròniques i les relacions sense cap contacte físic via Internet. Quin món obrirà aquesta nova tècnica?

2 comentarios:

Pau dijo...

Veig que saps passar el corrector del Word... Els accents estan on han d'estar.
Per cert, ara estàs al nivell de Plató? Sembla que tot i les seves idees l'home va continuar escrivint. O ens enganya i no va plasmar per escrit les "reflexions més serioses" o la seva vida, com la teva, també va ser paradoxal. Bona feina.
P.S: d'on has tret la imatge de la noia de l'escrit a l'esquena?

El missatger dijo...

Pertany a una pel·lícula de Peter Greenaway, The pillow book, una mica pretenciosa però amb bon contingut estètic, com has comprovat.
Respecte a l'escriptura, m'interessava indicar que la saviesa antiga en dubtava i que està vinculada ja al començament pel comerç i pel poder. Era una eina de control de possessions i de difusió de missatges magnífica. I a vàries cultures, la grega i la hindú com a mínim, que són les que conec una mica.