La tradició contemporània en el cinema de Naomi Kawase

De Shara, la pel·lícula de Naomi Kawase projectada l'any 2003, es podria dir que, com en la pintura romàntica d'un Friedrich, el plànol també necessita d'una figura guia que faci de mitjancera entre l'espectador i el paisatge urbà recorregut per la càmera. Tant en la següent seqüència, amb que comença el film, com en una posterior similar però en bicicleta, el plànol necessita d'un personatge que el travessi. Una mena de figura guia, en aquest cas no per portar a l'Absolut sublim, sinó

per introduir-nos en la vida d'un barri japonès.

Trobem un altre moment de gran poder fílmic en el retrat de la celebració col·lectiva, ritual com temps de l'etern retorn, en que les generacions humanes s'uneixen, tant els ancestres com els vius, pel fet de repetir els mateixos actes. Aquesta unió revifica la natura, la comunitat i l'individu. Així es produeix la pervivència de la tradició dins la societat contemporània. 

Kawase demostra que encara es pot fer un cinema de les coses petites, de la bellesa, dels personatges i els barris interessants. Un cinema humà, a l'estela de Ford, d'Ozu, de Dreyer, de Chaplin, de Tarkovski,