A El mundo según Varick Andrés Ibáñez combina diversos narradors, des d’un omniscient més o menys pur, que en la seva narració connecta els animalons corrent pels parcs de Nova York amb Varick sobrevolant amb la seva nau la estratosfera, fins a un narrador periodístic fent la crònica del fenòmen Varick des dels seus orígens als anys seixanta.
O fins i tot un gat molt especial, habitant de Demonia, que narra certs capítols. La novel·la permet viatjar al país dels somnis, present en tantes cultures; la dimensió onírica es torna objectiva, transformada en el planeta Demonia al que volen els somiadors de la Terra. Diríem que al simpàtic gat narrador només li manca un gran somriure als llavis.
El novel·lista teixeix una prosa de qualitat inusual. Estilísticament recupera cert esteticisme i gust per la bellesa de ressonàncies modernistes, cert simbolisme en el seu cas sense decadentisme, en el que s’hi troben el Marcel de Proust i el Jean Floressas Des Esseintes de Huysmans, malgrat que amb una sensibilitat molt més propera a, diguem-ne, l’època de la new age.
Si fos únicament per l’esperit hermètic, no n’estaríem parlant en aquest bloc sinó al vell blog d'Equipo feérico, però és que Ibáñez exhibeix un talent literari poderós, que pretén construir frases belles i amb força, a més d’una estructura narrativa molt complexa, amb vàries novel·les curtes dins El mundo según Varick. El tractat hermètic té el correlat en
la cura de la forma, a la cerca de la bellesa literària.
No hay comentarios:
Publicar un comentario