Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

lunes, 23 de enero de 2012

Bogardisme poètic



Els amics de la Penya Bogarde m’han honrat dedicant-me un poema que emula aquell de Rafael Alberti i Platko. Diu així:
Colossal Missatger,
veu en off del blog,
espectre sideral,
home alt i capfoguer,
domini lluminós,
sageta al vent,
calma i repòs,
serenitat i liquidesa,
rubí i maragda.
Oh Missatger!
Reialme del bé i la pau,
font de les entranyes,
cor batent que marca
el ritme de les ones.
Alt i robust,
home de mar,
home de bosc.
Que el teu missatge,
missatger,
arreli en tots
els confins de la terra.

Força i esclata can Bogarde.
Que reculin els botxins
que el món ja no és seu.
Pas ferm i via oberta
als que estimen la capa
de la terra erma
i el foc a la riuada.
Volcà que fumeja,
closca que es tanca,
cigar que es fuma.
Colossal Missatger,
veu de la riada.
Escuma i sorra,
molsa i falguera.
Vagi endavant,
bandera,
vagi endavant
Missatger de la terra.

Poema amb classe messiniana per a una penya que fa bandera dels Bogarde de la vida, tant menystinguts per la incultura de la operación triunfo de la nostra societat. Llarga vida a la penya més extravagant, imaginativa i riallera d’un football cada vegada menys proletari.

Moltes mercés, benvolguts amics, habitants de dimensions desconegudes.

Ens continuarem trobant en somnis d’universos paral·lels, malsons per als súbdits del pensament únic totalitari.

Salut!

6 comentarios:

penyabogarde dijo...

això només és el començament, doncs avui apareixes vestit de cuiner en el blog i ja ets de l'equip gastronòmic bogardià, una sorpresa majuscula!

El missatger dijo...

Sabia que un dia algú valoraria les meves dots com a chef eteri. A més, a més, solament hi ha vegetals a la fotografia, perfecte doncs per a la meva dieta.
Gràcies, penya Bogarde, per revelar la meva vertadera identitat de cuiner entre fogons!

Adell el Comodor dijo...

què és un chef eteri?

El missatger dijo...

Un cuiner d'una dimensió més subtil.
Salutacions, gran comodor!

María dijo...

Descubro tu blog y me quedo viéndolo con tu permiso.

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

sorprenent incursió twinpeakàire al món al·lucinant del bogardisme. Francament, amb el bogadisme toques totes les tecles i vius en un domini solcant músiques, esports, begudes, revoltes, punts de fuga, cooperatives, subcultura emergent, distinció i arts amatòries. És la clau de volta de la dimensió desconeguda i permet entendre i metabolitzar les més preuades interseccions existencials. Bon equipatge per la travessia enmig de la pluja capitalista i les seves reencarnacions para-esportives.

Salut i vitalitat!