Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

jueves, 12 de julio de 2012

Autobombo (Entrevista a El Periódico)


Gemma Tramullas, una de les periodistes que s’encarreguen de la secció Gente corriente a la contraportada de El Periódico, va tenir l'amabilitat de pensar en mi com a cas particular il·lustratiu dels problemes que pateix la comunitat universitària i concretament els estudiants. Gemma Tramullas ha aconseguit gairebé un miracle sintetitzant els punts bàsics  de la nostra conversa. Moltes gràcies a El Periódico per haver-se interessat en la meva història i haver-me dedicat l’espai. 

http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/reunire-dinero-como-sea-para-seguir-estudiando-2058030

Estudiante cum laude y sin beca. Víctima del aumento de tasas y los recortes en la universidad.

«Reuniré el dinero como sea para seguir estudiando»


Acaba de terminar la carrera de Historia del Arte con un balance académico 
que tumba de espaldas. Comopremio por su dedicación, le han retirado la beca 
para cursar un máster en Comunicación y Estudios Culturales en la Universitat de Girona.


-Su expediente: 32 matrículas de honor y 1 excelente en 33 asignaturas. 
¿No hay ningún error?

-Eso es el parcial, ahora ya tengo las notas finales.
-No me diga que son mejores.
-No he hecho el recuento, pero diría que tengo 34 matrículas de honor y 2 excelentes.
-¿Es eso posible?
-Se las envío por Facebook.
-Es que lo dice con tanta sencillez...

-Parto con ventaja porque entré en la universidad con 30 años. Leo muchísimo,
gané un concurso y estuve becado un año en el Ateneu Barcelonès, había
escrito varias novelas y este bagaje literario ayuda.
-Aún así es un caso extraordinario.

-Cada año he ido sacando matrículas en todo, excepto los dos excelentes,
que son de este año. Ha sido la forma de poderme sacar los estudios más
baratos, porque con las matrículas te convalidan el mismo números de créditos
al año siguiente.
-Ha hecho méritos para poder seguir estudiando.
-Pues me he quedado sin la beca por rendimiento académico para los
alumnos de máster.
-¡Con ese expediente! ¿Por qué?

-De este tipo de becas se daban muy pocas y la Universitat de Girona
(como la mayoría de universidades) las ha retirado. Si yo, con estas
notas, tengo estos problemas, ¿qué pasará con el resto de estudiantes?
Son carne de cañón. Además, la Generalitat justifica el aumento de tasas
diciendo que una parte irá a becas por rendimiento académico y yo, que
tengo este rendimiento, estoy fuera.

-¿Cuánto costará su máster?

-Entre 2.500 y 3.000 euros, un importe que hará que mucha gente no
pueda acceder a estos estudios. Este curso habrá jaleo. Mucha gente que
quiere ir a la universidad no podrá.
-¿Usted tendrá que dejarla?

-Quiero dedicarme a esto y hacer investigación. Reuniré el dinero como
sea para seguir estudiando: diferiré los pagos, intentaré trabajar en el
departamento de arte contemporáneo… y, si no, iré a servir cafés a
Londres, como dijo el conseller Mena.
SEnDTouché.
-Conseguiré el dinero, pero al final esto es lo de menos. El tema es
cuánta gente con notables y excelentes, gente joven que tiene más
mérito que lo mío, no podrán estudiar o el precio de los estudios les
supondrá una carga demasiado pesada. ¿Así se logra un buen rendimiento
de los estudiantes? ¿Trabajando 20 horas para pagarse los estudios?

-¿Usted cómo se las ha apañado estos cinco años?
-Trabajando los fines de semana en la biblioteca de la universidad, con
eso me mantengo. Gasto muy poco.
-¿Qué debería ser la universidad?
-Hay que abandonar su uso como vivero de técnicos y recuperar el
espacio de debate, donde se produzca una crítica de ideas. Dejar la jardinería
y volver al ágora, que los debates sean entre iguales y no un jardinero demiurgo
formando seres pasivos.
-De hecho, la universidad nació con intención humanística.
-En cambio se promueve una universidad de técnicos. ¿Por qué? ¿Será porque
los sectores sociales más críticos suelen ser los vinculados a las humanidades?
-El campus de humanidades de la Universitat de Barcelona en el Raval 
parece una asamblea permanente.
-En Girona pasa lo mismo. Las facultades de Historia del Arte, Filosofía y
también Psicología, que incluye Trabajo Social, son las están haciendo más
ruido cuando los gobiernos tienden a que no haya discrepancias, a que la gente
no tenga un punto de vista propio. Igual que se está creando este modelo de
universidad, se está creando a propósito un modelo similar de sociedad.
-Oiga, ¿usted siempre fue el primero de la clase?
-Fui un caso de fracaso escolar. Por dos razones: una, porque desde que
tenía 7 años quería ser escritor y de eso no hay estudios; y dos, porque cuando
estaba en secundaria mi padre, que era empresario, lo perdió todo, nos
desahuciaron y tuve que ponerme a trabajar. Cuando me independicé, saqué
el curso de mayores de 25 años para ir a la universidad.
-Si en lugar de empezar la carrera hace cinco años lo hiciera ahora...

-No podría pagarla.

13 comentarios:

David dijo...

Una entrevista magnífica, tant pel que fa a les preguntes com a les respostes. Tens tota la meva admiració per la teva força de voluntat i, és clar, per uns resultats que, ja m'ho permetràs, no són normals.
Jo, sense beques, tampoc no hauria pogut estudiar a la universitat. L'empresa ha entrat a la universitat i no pas per col·laborar-hi, sinó per enfonsar el poc que hi quedava d'humanístic.
Salut!

Eduard dijo...

No sé si felicitar-te... per l'entrevista, per la carrera, per l'excel·lència que demostres. Però és un cas trist, a la fi. No per tu, és clar, sinó epr auest país, per tots, vaja.
Ànims i una abraçada,

El missatger dijo...

Gràcies per les teves felicitacions, David.
Estic d’acord amb el teu darrer e inquietant punt de vista: certa mentalitat empresarial ha entrat a la universitat i està desballestant el poco que quedava de coneixement humanista. I en què queda la universitat sense això? Si és el seu origen! Però clar, és més fàcil de portar una universitat tecnocràtica.
Salut!

El missatger dijo...

Gràcies, Eduard.
Al final ens en sortirem, perquè més enllà de l'evident hybris dels tecnòcrates segueix existint el més important d’una comunitat: éssers humans disposats a continuar vivint amb dignitat i consciència.
Salut!

Àngel 'Soulbizarre' dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Àngel 'Soulbizarre' dijo...

caram Missatger! Sense paraules...ara m'explico el per que de la teva pluriocupació entre blogs, assistències nocturnes al Great Northern Hotel i aparicions in-extremis en els escenaris del bogardisme, mentres -com acostumes a dir i encertar- el món (aquest món) del capitalisme s'enfondra solet i de pet.

Felicitats Missatger!

El missatger dijo...

Gràcies, Àngel:
Sí que faig coses, però no tantes com tu: activista social, periodista radiofònic, participació fonamental al bogardisme, hammerià, capità triat en assemblea d’un submarí... i a més a més donant claus de cultura popular al teu blog.
Com recomanava aquell, et deus aixecar ben d’hora, ben d’hora...
Salut!

Enric H. March dijo...

Em pensava que estaves fent conya i que t'atribuïes l'entrevista.

L'autobombo forma part dels CV, així que no t'ho tindrem en compte :)

Però ja saps que la culpa és teva, oi? A qui se li acut estudiar una carrera tan inútil com Història de l'Art!!! :)

Conrad Canaló dijo...

Estimadissim Missatger!

Em sumo (+) als sumatoris que inclouen la suma final (+) dels que reten homenatge a la teva persona. Com ja pots imaginar, m'atrau molt que un bogardista com el Missatger sigui eminent en les arts examinadores i en el col·leccionisme de matricules d'honor.

El meu més sincer reconeixement ocm a part integrant del gremi dels savis boagardians.

Vagi per davant la més exquisida felicitació d'un Premi Nobel com jo envers un altre home prodigiós com el col·lega Missatger.

He llegit l'entrevista i estic orgullós de compartir penya amb aquest formidable Missatger.

Visca la saviesa!

El missatger dijo...

Bon dia, Enric.
Tens irònica raó: he dedicat cinc anys a una cosa desprestigiada pels poders fàctics d’aquest país. L’única carrera més inútil que Història de l’art és Filosofia. Però si estudiar-les és anar contracorrent de la lògica tecnocràtica, ja m’està bé! I llegint el teu bloc crec que compartim punt de vista.
Això d'inventar-ho tot hauria estat realment graciós... :)
Salut!

El missatger dijo...

Estimadíssim company bogardista Conrad:

La seva saviesa numèrica omple el cor de joia a un pitàgoric com servidor de vostè, practicant de les matemàtiques irracionals ja que les racionals estan lluny del meu abast, d’educació de lletres. D’aquí la meva admiració cap a la seva persona.

Vostè, senyor Conrad, mereix que l’incloguin ja a l’Escola d’Atenes de Rafael, com un dels grans savis matemàtics.

Salut!

Sandra Gabarrós dijo...

Moltes felicitats Missatger per les seves perfectíssimes qualificacions i pels mèrits assolits.

És una llàstima que el país on vivim no faciliti el camí a persones com vostè.

Ànims i endavant!

Una abraçada.

El missatger dijo...

Senyora Gabarrós, moltes gràcies per les seves amables paraules.

Aquest país necessita més gent com vostè i menys com certs dirigents.

Una abraçada també per a vostè i gaudeixi molt de les vacances.