Cançons de decadència (Apocalipsis pop!, d'Aaron Rodríguez)

Apocalipsis pop!, d’Aaron Rodríguez, posa en relació diverses creacions de la cultura pop per mostrar mitjançant elles el gran malestar que constitueix el zeitgeist de l’època. David Bowie, Trainspotting, Quadrophenia, Kiko Amat, David Lynch, Irreversible, Fernández Porta, Rob Zombie, els germinals Beatles, són molts dels autors i obres amb substància a propòsit dels quals reflexiona Rodríguez.

L’escriptor tria per al seu ben fonamentat anàlisi aquell gènere assagístic que evoluciona a partir dels estudis culturals però amplia el criteri d’anàlisi, eludint els límits d’un criteri de partença massa estricte (de gènere, feminista, queer, sobre el colonialisme, psicoanalític, sociològic...) si de cas, i seguint en això l’estela de Zizek o de Didi-Huberman, utilitza sovint la interpretació lacaniana. Aquest mestratge zizekià constitueix un tret generacional innegable, però del qual, almenys al meu parer, convé fugir una mica ja que marcarà massa el moment, amb allò de negatiu que deixen aquestes marques de modes culturals. 

De fet el principal punt feble d’Apocalipsis pop! es troba en un molest to de tractat generacional, molt comú en els nous autors que frisen la trentena, –generació  a la qual en bona mesura jo també hi pertanyo–, i que en general pateix d’un gran narcisisme del tot immerescut i fora de mida, alimentat interessadament per estratègies de mercadotècnia. El que s’està vivint ara mateix no és l’horror mai viscut (hem de recordar la situació a Europa, Espanya i Catalunya no fa ni vuit dècades?) ni els trets culturals de d’aquests anys mereixen gaire nostàlgia.

S’ha de dir que aquest molest narcisisme generacional només predomina a la introducció i a la conclusió. A la resta Rodriguez ofereix una recomanable exploració, especialment per aquells que frueixen de la cultura rock més estimulant i del cinema majoritari però amb qualitat artística, ambdós grans condensadors de les corrents culturals majoritàries, amb apunts de Rodriguez del tipus de públic i societat que parteixen d’ells. 

Quadrophenia:

Irreversible: http://www.youtube.com/watch?v=Z7lRevBXZLg

David Bowie, Ashes to Ashes:

Trainspotting:

Control: