El periodista Tom Braden, que va formar part
d’aquella operació de la CIA, va revelar quin truc feien servir per
organitzar-se, en concret com s’estructuraven sota l’empara de fundacions
teòricament finançades per mecenes. «La Fundación Farfield era una fundación de
la CIA y había muchas fundaciones de ese tipo (...) Utilizábamos los nombres de
las fundaciones para mcuohos fines pero la fundación solo existía sobre el
papel. Nos dirigíamos a algún millonario conocido de Nueva York y le decíamos:
“Queremos crear una fundación”, y le contábamos lo que intentábamos hacer y le
hacíamos prometer que guardaría secreto y él nos decía: “Por supuesto que lo
haré”. Luego imprimíamos un papel con membrete en el que figuraba su nombre, y
ya teníamos fundación. Era un mecanismo verdaderamente sencillo».
El sector de l’art va destacar com un dels
principals objectius del servei d’intel·ligència. L’art contemporani va servir
com subtil eina d’infiltració i de
legitimació del sistema, com també va succeir durant la dictadura franquista i
el seu recolzament de l’Informalisme. En una reacció que es detecta durant tota
la història de les avantguardes, als Estats Units l’Expressionisme abstracte
també havia provocat crítiques ferotges, fins i tot n’hi ha documentades del
president Truman. En el clima de paranoia que existia llavors fins i tot es va
arribar a dir que alguns dels quadres dels expressionistes constituïen mapes en
clau de les defenses estratègiques dels Estats Units.
De les obres dels expressionistes va dir un
senador, Brown, l’any 47: «Si hay una sola persona en este congreso que piense
que ese tipo de chorradas... hace que se entienda mejor el estilo de vida
americano, deberíamos enviarlo al mismo manicomio de donde han salido todos los
que han inventada esto».
Però si aquesta va ser una resposta més aviat
popular i política, les autoritats culturals ho van interpretar d’una manera
oposada: l’art abstracte de Pollock era el més oposat al realisme soviètic;
plasmava l’esperit de llibertat creativa del poble nord-americà. El president
del MoMA, Nelson Rockefeller, la va considerar la pintura de la lliure empresa.
Com aconseguir que canviés la corrent crítica? Doncs amb l’ús de la CIA, en una
actuació prototípica de conflictes que s’estan vivint avui.
A més, el canvi del president Truman a Eisenhower
va suposar en el sector cultural (no en altres) un canvi profund, ja que va
canviar la política oficial de recels i crítiques envers les noves formes d’art
plàstic; al seu lloc, es va passar a donar suport per raons ideològiques l’art
modern; s’argumentava per defensar-lo que es realitzava en llibertat i que les
polèmiques al seu voltant eren saludables; en canvi els països totalitaris el
perseguien. De manera que van prosseguir les grans inversions de capital que a
transmetre arreu els nous artistes.
