LletrAtura

Els amics de l'associació d'artistes de Girona Ad'Art m'envien aquesta proposta per a crear un gran conte col·lectiu format per petits microcontes individuals. Pot ser divertit.


Amics i amigues,

Ad'ART convida a tots a participar en el projecte literari col·lectiu: lletrAtura.
El que necessitem són les vostres creacions literàries fetes per aquesta ocasió que comencin amb la frase "Et vaig veure al cafè..." i que constin de 100 paraules. Aquests són els únics requisits. Pot ser en català o castellà.
Quan rebem un número suficient de relats, els fondrem en una sola obra. Aquesta es publicarà a través del blog de l'Associació Ad'ART i en paper, distribuïts de forma gratuita en els cafès de Girona.
Els relats poden anar firmats o no, depen de vosaltres.
Envieu els arxius Word o OpenOffice a l'adreça: adartgirona@gmail.com amb la paraulalletrAtura al tema del missatge fins el dia 1 d'abril.
I feu-ho saber als vostres amics!

Gràcies a tothom!

Sirius

Al 1944 Olaf Stapledon va publicar Sirius, una novel·la de ciencia-ficció sobre com una sèrie d'experiments fa adquirir una gran intel·ligència a un gos. La novel·la presenta unes qüestions hermètiques de rerafons a la trama fantàstica. Olaf Stapledon era un dels escriptors preferits de Borges.
Doncs bé, el gos Sirius es va reencarnar uns anys després a Espanya com a projecte d'editorial independent especialitzada en divulgació científica i ficció de fantasia: Equipo Sirius. Es tracta, de fet, d'una de les poques editorials de ciencia-ficció que publiquen autors espanyols. Al 2010 compleix 25 anys, el que gairebé es podria considerar un miracle a les nostres terres ibèriques. Sobreviure 25 anys publicant divulgació científica i autors espanyols de ficció fantàstica, i a més, fer-ho des de la independència, es digne d'un monogràfic en un d'aquests programes de fenòmens paranormals.

http://equiposirius.blogspot.com/2009/12/2010-odisea-en-el-tiempo.html

http://www.equiposirius.com/principal/

Així doncs, felicitats als que ho fan possible i a continuar donant bons textos als lectors.

Escriptura sagrada

Una mica més sobre l'escriptura, en aquest cas unes línies extretes del llibre «La sabiduría como estética. China: confucianismo, taoísmo, budismo», d'una gran coneixedora de l'art i les filosofies d'Orient, Chantal Maillard.
Escriu: «Aquello que los occidentales significamos con las palabras "bueno" y "amor", por ejemplo, responde, en chino, a una combinación del signo que representa a una mujer con el que representa a un niño. Esto le hace a la escritura china ser una forma de expresión predominantemente poética que no pretende designar formas limitadas por la mente repetitiva, sino procesos, fenómenos que sólo son tales en la interrelación de los gestos (...) No hay sustancias estables separadas, no hay "seres", sino un puro estar-siendo en perpetuo proceso de integración y desintegración. Mostrar expresivamente la naturaleza transformativa del universo difícilmente puede hacerse con una estructura gramatical en la que las únicas estructuras movibles sean los verbos, los cuales nunca se refieren a sí mismos (...)»

Les regles del joc estan fixades

L’estela amb el codi d’Hammurabi permetia conèixer el nou codi legal a qui sabes llegir. Estem parlant de Babilònia, a Mesopotàmia, cap el 1775 a.C. La part gràfica emfatitzava el poder del rei Hammurabi, rebuda la seva autoritat de la divinitat del sol i Jutge Suprem Shamash. Què hi trobem a l’estela? Poder reial, sistema legislatiu, religió. En altres esteles es marquen els límits de certes terres, per tant, comerç. A qui l’interessa que les coses quedin fixades? Què és el que resta fixat? On queda la poesia? A la tradició oral.

Escriu Albertine Gaur, al seu llibre Historia de la escritura: «A veces las ideologías religiosa y política se combinan para apoyar las tendencias imperialistas (…) Para todo eso, la escritura es la herramienta ideal. La información escrita puede ser controlada y verificada fácilmente; si se descubren tendencias heréticas, pueden ser perfectamente eliminadas (…) Las tradiciones orales dejan demasiado a la discreción individual…», plana 212.

No és l'economia la ideologia dominant des de fa temps? A quines servituds obliga?

Tècniques que ens faciliten la vida

La lectura d'una entrada del ben escrit blog Llamp que ens partís (http://femeldebert.blogspot.com/2009/10/com-presentar-un-tema-i-finalment.html) m'ha originat una reflexió. Quina relació té l'escriptura en la nostra civilització? La tècnica crea móns adequats a ella (no a l'inrevés) i, per tant, crea també una humanitat especial que interactui amb ella. És per això que cap tècnica és mai neutre -és perillosa, doncs. I l'escriptura pertany a la categoria de la tècnica.

Plató va escriure sobre ella en la seva Carta VII: «... és per tot això que qui tingui seny no s'atrevirà mai a dipositar les seves reflexions en un mitjà tan feble com són les paraules, i encara menys quan aquest mitjà és immutable, que és precisament el que succeeix als caràcters escrits (...) Si l'autor és realment seriós no s'hi trobaran les reflexions més serioses (en els seus textos), perquè l'escriptor les continuarà mantenint en la part més bella d'ell mateix; mentre que si ha dipositat en l'escriptura allò que ell considera de debò important, llavors és segur que no els déus, sinó els mateixos mortals li han llevat el senderi» (Carlo Sini, Filosofia i escriptura, pp. 28 i 29)
Probablement per aquest motiu no hi ha fonts directes de, per exemple, Pitàgoras, ni dels misteris, ni gairebé dels òrfics. Per cert, soc conscient de la paradoxa que significa continuar escrivint després de les paraules de Plató. La vida és paradoxa.

Com a conclusió, un apunt: l'escriptura es va crear al mateix temps i per la mateixa cultura que els diners, un fil que passa per Mesopotàmia, per Fenícia i per Grècia, terres totes de grans comerciants. Tots dos sistemes hiperabstractes malgrat que ens semblin tan «reals» serveixen per fixar, mesurar, dominar. Tots dos van servir de portes d'entrada al nostre món, que encara sustenten. La idealització, la conceptualització que comporten l'escriptura i la moneda s'han encarnat en les societats posteriors. Com a darrer nivell, les transaccions electròniques i les relacions sense cap contacte físic via Internet. Quin món obrirà aquesta nova tècnica?