Si Goytisolo
ambientava la majoria d’escenes de la novel·la en espais tradicionals dels
mites, malgrat que sumant als elements clàssics nous escenaris extrets de la
literatura utòpica o fantàstica del present, Cocteau al seu Orfeu va optar per una estratègia
diferent: citar espais convencionals de les tradicions però despullant-los dels
atributs acostumats, convertint-los gairebé en un no-lloc, runes del que hauria
de ser, imatge parcial convidant a omplir-la amb la imaginació del públic, en
qualsevol cas espai abstracte allunyat dels paràmetres clàssics, com a la sala
de judicis, amb uns Hades o Yama (déu de la mort hindú), la Senyora de la Dalla
i companyia força transformats, en un
relat al que s’ha afegit característiques pròpies de Kafka, amb un tribunal que
jutja si els psicopompos han fet adequadament la seva feina o no.
No hay comentarios:
Publicar un comentario