Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

viernes, 7 de junio de 2013

El regne màgic de Shangri-la (revista cinematogràfica)

Shangri-la ediciones ha publicat dos llibres dedicats al cineasta hongarès Bela Tarr: el primer una traducció del filòsof Jacques Rancière, el segon un monogràfic coordinat per Mariel Manrique, número semestral de la revista Shangri-la.
Malgrat l’interès màxim que suscita la idea d’una exegesis tarriana proposada pel filòsof francès, encara no he pogut llegir el seu Béla Tarr, le temps d’après, publicat a França fa un parell d’any i que han traduït a l’editorial santanderina. En canvi sí que m’he capbussat en el monogràfic.
Segons informen a la introducció, la clau de volta de la seva proposta és llegir al cineasta segons un tema: el temps de l’espera (del paradís, de la revolució, del temps del Messies benjaminià) i mostrar com ha sigut aquest interval. 

En el cinema de Tarr s’hi constaten dos promeses incomplertes: la ressenyada al monogràfic de la revolució comunista incompleta, allò que s’esperava de la transformació de les condicions d’existència de la població, i que un hongarès, patint el domini soviètic i les conseqüències de la Guerra Freda ja sabia que no arribaria mai, i una segona promesa incomplerta, la dels sectors d’esquerre que van impulsar la Glásnost, que propugnaven una democràcia socialista, i no la democràcia del capitalisme salvatge a la que van abocar diversos interessos, endurint encara més les condicions de vida per a un gran percentatge de la població als països de l’est. Tarr retrata aquest segon naufragi a partir de La condemna, film rodat a finals dels vuitanta.
La revista exhibeix un gust exquisit, amb tota una dimensió visual basada en imatges dels films tarrianes, o en influències seves com Rosellini o Bresson. La presentació de la revista no desmereix respecte al cinema pictorialista del cineasta hongarès. Per cert, al proper número anuncien un monogràfic sobre Angelopoulos.  

2 comentarios:

David dijo...

M'interessa moltíssim el monogràfic (de fet l'acabo d'encarregar). El llibre de Rancière ja l'havia llegit i és molt recomanable.
No coneixia aquesta revista, el que n'he pogut veure al seu web és magnífic!

El missatger dijo...

Precisament he escrit la notícia de la revista pensant en tu, David, perquè sé que t’agrada molt Tarr.
La revista està molt ben elaborada tant en la part d’imatges com en els textos.
Salut!