Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

domingo, 6 de noviembre de 2011

La rebel·lió de les màquines

Imatges dels robots més salvatges del cinema, del Hal de 2001 a l'Ash de Alien, l'interpretat per Yul Brinner d'Ànimes de metall, l'Ed 209 de Robocop, o el benvolgut Arnie a Terminator , acompanyats pel We are the robots dels majúsculs Kraftwerk.

La banda sonora ideal per aquests temps en que els mercats volen convertir a tots els ciutadans en robots a les seves ordres. We are the robots, i ara toca votar entre Rubalcaba o Rajalcoy. A Catalunya, a més, podem sumar a aquest magnífic elenc el senyor Artur Mas, dels Mas de tota la vida, els de les comptes bancàries a Suïssa. Què divertit!
Que vagin amb compte, no sigui que els robots s’emprenyin i segueixin els exemples citats. Potser ha arribat la hora de la rebel•lió de les màquines.

6 comentarios:

Òscar Roig i Carrera dijo...

Per mi el Hal és el que fa més por, que no hi ha res com el terror psicològic, amb el físic com a mínim saps a què t'enfrontes. La mort del robot Rutger Hauer de Blade Runner és de les escenes més humanes que he vist mai a una pantalla, fa poc l'he tornat a veure i aquesta pel·lícula m'ha semblat més extraòrdinaria que mai. Jo ja no sé si sóc un alien o un robot, però a les barricades virtuals falta gent! Salut!

Òscar Roig i Carrera dijo...

"Extraordinària", volia dir.

El missatger dijo...

Bon dia, Òscar.
Diria que tots som una mica extraterrestres, i que ens fan ser una mica robots.
Però fem com a Robocop: rebel•lem-nos per tal de saber qui ens ha matat. O com a Blade Runner (coincideixo amb el teu parer sobre ella): rebel•lem-nos i exigim al nostre pare Neo. Neo de Neoliberal, el pare que ens va prometre la terra promesa i ens ha deixat ben enmig del Bronx.
Salut!

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

Quins materials més bons! Tot això és de la darrera etapa del gran cinema de ciència ficció...em sembla que ara ja tot són focs artificials...la darrera podria haver estat Matrix, un altre bon retrat del nostre "futur-present". Si no vaig errat "la rebel·lió de les màquines" era un dels contes del Pere Calders, un altre que s'anticipava.
Bé, salutacions des de la Dimensió Desconeguda, vei que a Twin Peaks floreix la tardor calenta amb bones referències.

El missatger dijo...

Pere Calders és molt bo.
Un bon veinatge, el de la Dimensió Desconeguda amb la Guarida blanca (i la negra, i la vermella) de Twin Peaks.
Salut!

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

La guarida blanca! Oh! Twin Peaks. Sort que tinc tots els videos a punt, tard o d'hora farem la quarta repassada a aquella entranyable contrada a on hi tens la sort de residir, gegant visionari!