A La Bèstia humana, de Zola, un matrimoni
assassina a qui ha fet de pare adoptiu de Séverine, la dona (el pare carnal treballava
de jardiner per l’adoptiu) i de protector de Roubaud, el marit. El matrimoni
comet l’homicidi com a venjança ja que el potentat s’aprofitava de la seva
situació de poder per a beneficiar-se de la dona sense que l’home se
n’assabentés. It’s a man’s world, en
una novel·la plena de testosterona i obsessions masculines. Jacques, un company
de feina de Roubaud al servei ferroviari, misogin i amb instint homicida,
entreveu l’escena i acaba lligant caps, disposant a continuació d’un poder
màxim sobre el matrimoni.
Encara que els
tres personatges principals estan governats per un instint de mort que
dirigeixen cap als altres però que en qualsevol moment pot regirar-se cap a
ells, potser el més interessant resulti ser Jacques, un jove vigorós però
malalt moralment, un misogin impulsat a matar les dones; únicament realitzant
grans esforços pot dominar-se. A ell li dedica Zola alguna de les millors planes, furgant en la seva complexa psicologia de misogin amb instints homicides, caracteritzat per aquesta pulsió tanàtica que el porta a la necessitat de matar dones. Les focalitzacions en que la seva psicologia perversa es manifesta són d’una gran intensitat, i encara devien semblar-ho més per a un lector del tombant del segle XIX. El tipus representat per Jacques no havia aparegut gaire a la literatura però durant el segle XX va gaudir de gran
fortuna artística.
A Zola li
interessa descriure el procés que viu el triangle protagonista per les
conseqüències de l’homicidi o de no haver incriminat als culpables com a
testimoni involuntari. A resultes, el testimoni Jacques acaba ficat en una
relació sentimental amb la dona, mentre que el marit es desentén d’ella i es
dedica al joc.
Els instints
tanàtics governen als personatges amb una mà més ferma que la dels deus a les
tragèdies clàssiques. No hi ha res que puguin fer per a evitar el destí marcat
pel codi genètic i pel medi on es van criar i on viuen. Així un rera l’altre
tots els personatges s’aniran enfonsant i destruint durant el procés tot allò
que passa a prop seu, fins i tot la matança ferroviària horrible magníficament
relatada per Zola. Quan l’escriptor vol deixar clar que els impulsos atàvics
governen als personatges provoquen patiment i violència, ho fa sense mitges
tintes, en escenes cruament descrites.
No hay comentarios:
Publicar un comentario