Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

jueves, 18 de octubre de 2012

Hermètic Pynchon (Calidoscopi pynchonià #7)


Un altre dels grans nuclis temàtics del relat és la dicotomia entre raó il·lustrada i l’insòlit o el sobrenatural, exposant l’autor amb ironia les contradiccions del pensament científic o de la civilització il·lustrada, (unes contradiccions que ja van quedar paleses amb el tema de l’esclavatge), encara que Pynchon no es situa en una perspectiva dogmàtica sinó des d’un deliciós sentit de l’humor i de la desmesura.
Per començar, per la seva professió Mason i Dixon cartografien la terra ignota americana, la converteixen en dades mesurables, en ciència, en dades dins d’arxius a guardar en les metròpolis colonials; ara bé, els dos científics protagonistes no són solament agrimensors i astrònoms sinó que també dominen les arts astrològiques, i es dediquen a fer la carta astral del company.
Dos dels eixos del pensament de l’escriptor són la contracultura de les costums i l’hermetisme o el pensament màgic en l’esfera del coneixement. Pel que fa a allò contracultural, Pynchon inclou multitud de referències disgregadores per a la societat benestant, amb presència de drogues, de conspiracions contra el poder o pel poder, o la capacitat reguladora i alhora desinhibidora del sexe. Per exemple, la societat racista de Ciutat del Cap es presenta amb tints satírics com a una representació diürna que té la seva contraimatge en els prostíbuls nocturns, natura doble dins el mirall dels desigs.
I respecte a la petjada hermètica, per les planes de Mason & Dixon desfilen mags, mesmeritzadors, espectres, maquinària prodigiosa, gossos que parlen o el Gòlem (i els problemes laborals derivats de la seva possible contractació, en unes planes carregades d’enginy). Tot i la forta presència de l’alè sobrenatural, Pynchon no perd en cap moment el seu distanciament irònic. A més, en un llibre de rerafons (i no tant rerafons) hermètic, amb astròlegs i fantasmes, la religió té un paper molt important, amb personatges quàquers (com el propi Dixon) i jesuïtes.
Però més enllà dels elements pintorescos d’allò sobrenatural, la novel·la constitueix un relat hermètic en que la fraternitat d’homes savis realitza un viatge iniciàtic a la recerca de coneixement i d’ordenar el cosmos magmàtic, descobrint durant el seu procés les estructures fonamentals de la natura, allò mític. 

No hay comentarios: