Ens cau a sobre la marea blava, pitjor que el més mortífer tsunami, que farà bo el pseudo socialisme neoliberal que hem viscut. Serà Marianico el Breve o Marianico el Corto? Hi ha opció C afegint la A a la B?
Horroritzat, he decidit escoltar una mica de bona música, el Future days de Can. Send the money for a rainy day. / For the sake of future days.
Com a mínim m’ha tranquil·litzat una mica.
Finalment he pensat que això del futur no constitueix més que una entelèquia, que com diu bona part de la saviesa oriental, del ioga al tao, allò que serà no existeix més que com la il·lusió mental de l'ésser humà. Tanmateix, no cal anar a buscar als rishis hindúes ni al Vell Mestre xinès: també és una idea central al pensament d'un àcrata com García Calvo. El temps del Messies és el temps de l'acràcia. Llavors, si futur és un miratge: per què tenir por?
Eppur si muove...
Per democràtica elecció entre Óscar Roig i la missatgeria, la cançó per a resistir el tsunami blau que afortunadament durarà poc (amic Óscar: això s'enfonsa). Al món de les mantillas, Aguirres, Marianicos (i Pepes Bonos, i Durans i Lleidas) allò desitjable és tenir mala reputació. Yo no pienso hacer ningún daño, viviendo fuera del rebaño... o de la bandada de gaviotas.
9 comentarios:
Marianico el Largo, em temo... Gràcies per L'Ibáñez-Brassens, friend, m'ha arribat a l'animeta. Bona resistència!
Caram, quines senyores antigues més escotades.
la cosa s'està posant tòxica. Haurem d'esmolar bé tota la caixa d'eines i, si cal, procedirem a prendre altes dosis de psicotròpia estimulant.
Si fins ara manava el capital i el govern obeïa, ara un i l'altre executaran al uníson. Una petita compensació pot ser que l'emprenyament doble per tenir una dreta que manava des de fora i una esquerra que no manava res, es resumeix en un emprenyament singular (però, això si, més intrevenós). Au, som-hi, que no ha estat res... La lluita serà doblement justificada i ara un petit parèntesi per gaudir de CAN.
Crec que serà molt breu, amic Óscar, el govern d'en Marianico el Breve-Corto, perquè això no pot aguantar-se gaire més. Molt gent està suportant-ho simplement perquè encara pensen que la crisi passarà d'aquí pocs mesos. Quan vegin que no és així, que el problema és estructural...
Amic Àngel: jo crec que l'emprenyamenta ara pot ser doble, triple i gairebé infinita, sobretot a Catalunya i a Euskadi. I els pobres espanyols que no han sigut abduits pel bipartidisme lobotomitzador... aquests si que em provoquen simpatia. Pobrets, el que han de patir.
Solament queda resistir-se des de la cultura, la intel·ligència i els valors fraternals.
Amics, el tsunami amb el pitjor de la crisi ja ha arribat. Espero tornar-vos a veure d'aquí uns mesos, quan reconstruïm el que aquests bàrbars neoliberals de Sant Jaume, de la Moncloa i de Brussel·les deixin.
Salut!
Ep, això s'avisa! Que bonica la cançó al duplicat!
Salut i mala reputació!
Estimat Missatger,
de fa una pila de temps que volia visitar-lo. En concret ara ja fa mesos del seu post de Juliol: "Alemanys que marquen el camí a seguir"... en soc un apassionat dels eterns Amon Düül, Can, Neu! ... i jo hi afegiria FAUST que, en cas no hagi vostè tingut la sort d’escoltar li recomanaria fervorosament.
Si no ho entès malament vostè va aterrar a Gràcia el 76... sembla bona collita i m'alegra especialment donat que en el meu cas, "l'aterrament" va ser el 57... també a Gràcia i assabentar-me que aquella musica no és flor d'un dia sinó que ja els podem considerar clàssics es "para mi motivo de honda satisfacción" com diria aquell ... bé deixem-ho.
Perdoni aquesta introducció... en quant el futur, "lei motiv" del post en curs... patètica i terrorífica la seva visió a la bola de vidre ... jo m’hagués cagat de por... en fi potser com diria en Pau Riba: per construir s'ha de destruir i aviat arribarà l'hora de començar a enderrocar.
Crec que el pèndul és cada cop més amunt.. i en el moment de deixar-lo anar potser que arribi a prendre mal algú.... si mirem la nostra història veurem que el "front d'esquerres" va tenir una amplia majoria després d'una victòria aclaparadora de la dreta... ironies del passat...
Recentment ho comentava amb l'Angel... potser és el que cal ara ... que d'una punyetera vegada el poble inconscient se n’adongui amb qui se l'estan jugant...
Per cert, Lou Roig no te parentesc amb el Sr. Oscar Roig.
Lou Roig fa temps que no escriu i fa temps que ha transmutat amb KaliKenyo.
L'Angel en sap més dels origens... però ara no venen al cas.
Aprofito per felicitar-los a tots vostés (Sr. Oscar, Sr. Àngel i Missatger) no tan sols pels seus blogs... també per les seves intervencions en altres ambits ben coneguts....
Home, el senyor Kalikenyo, tot un honor.
En efecte: Gràcia és un bon lloc al que aterrar. I diu bé en Pau Riba, intempestiu com pocs, el cicle de la creació i el de la destrucció estan íntimament lligats, els Brahma, Vishnu i Shiva de l’Índia treballant en equip. I falta Kali, la del collar amb calaveres.
El Krautrock és un dels moviments més creatius, originals i valents de la música popular post-jazz. I a la seva llista cal afegir Kraftwerk, la crème de la crème. Faust i Riba? Les seves referències el porten directe al costat més alegre, psicotrònic i independent de la vida.
El pèndul ha anat moltíssim cap a una banda, i quan giri cap a l’altre, que ho farà en pocs mesos, agafarà a molts amb el pas canviat. Viurem una perestroika, amb moments Gorbachov, amb moments Ceaucescu i amb moments encara més caòtics de tipus albanès. I encara hi ha alguns inconscients que celebren les victòries electorals. Esperem que la cosa sigui més semblant a Gorbachov que als altres dos exemples.
Salut!
Publicar un comentario