Lavinia Fontana i la dona llop

Dos fets singulars conflueixen en la pintora Lavinia Fontana: la seva condició femenina i un retrat.

Es tracte d'una de les primeres dones pintores, amb el barroc iniciant-se, cap a finals del XVI, l'època dominada per l'estil de Carracci. Si Lavinia va poder excercir de pintora es deu en bona mesura a que tant el seu pare com el seu marit també s'hi dedicaven. De fet, i encara més extraordinari, el seu home va deixar els pinzells per ocupar-se dels fills mentre ella continuava fent la fortuna familiar amb els seus retrats de la societat benestant.

El segon fet peculiar de Lavinia el trobem en un d'aquests retrats, el d'Antonietta Gonsalus, una nena que per herència paterna havia nascut amb el Síndrome d'Ambras o Hipertricosis Lanuginosa Congénita, coneguda popularment com síndrome de l'home llop, del qual existeixen poquíssims casos registrats.

El millor de l'obra apareix en el tractament delicat que en va fer Lavinia, sobretot en la mirada d'Antonietta, defugint el fet morbós.