L'home de la sorra (2)

L’Home de la sorra de la cançó de Roy Orbison fa realitat tot els somnis, fa que es facin matèria els bons anhels de qui te la fortuna de trobar-se amb ell. Gràcies a la màgia del pallasso i a la pols d’estels, el personatge de la cançó pot volar a la terra onírica i somiar amb la seva estimada.
Aquest mateix Home de la sorra té un paper fonamental en Blue velvet, de Lynch, i no precisament per a fer realitat el somnis sinó més aviat els malsons. En l’argument l’Home de la sorra és un policia corrupte, vestit amb una americana de color groguenc, que fa negocis amb els mafiosos de la ciutat; ara bé, visualment, l’Home de la sorra és el mateix mafiós en cap, Dennis Hooper fent de Frank Booth, un personatge mític, encarnació de tots els baixos impulsos que hi ha en l’ésser humà.
En una seqüència de karaoke Frank Booth i el seu col•lega Ben rememoren el clàssic d’Orbison. Toca gaudir-la.



Impagables les perles finals del mafiós Frank Booth:
Now it’s dark... Let’s fuck! I’ll fuck everything that moves!
Prèvia a la desaparació fantàstica i les imatges de carretera nocturna, motiu recurrent del cinema de Lynch fins arribar a esdevenir fonamentals a Carretera perduda.

Amb tot, les referències a l’Home de la sorra són molt més antigues i fecundes.
Com per exemple un assaig d’Eugenio Trias on es vincula el vell conte d’E. T.A. Hoffmann amb Vértigo de Hitchcock.
Serà la propera estació en aquest viatge pels territoris de l’home del sac.