Tot Deixa'm entrar mostra un treball de direcció de gran alçada, però especialment hi ha un pla que es repeteix, el del nen protagonista deixant l'empremta de la seva ma a un vidre, que fa patent la subtilesa i la profunditat del talent visual de Tomas Alfredson.
En la seqüència, Alfredson reflexiona sobre el cinema, ho fa visualment (com ha de ser en aquest tipus d'art) i transforma la seva especificitat en una empremta, un rastre en que el cos humà queda fixat en un suport, registre que atrapa un instant abans de que tot plegat desaparegui, quedant una imatge que actua com fantasma de l'acte (i de l'actor).
Provocant emocions molt diferents, recorda al rerafons gairebé metafísic que hi ha amagat en Arrebato, la joia sinistre de Zulueta, amb el cinema com a vampir que arriba a atrapar als qui s'atreveixen a endinsar-se en el seu territori.
En la seqüència, Alfredson reflexiona sobre el cinema, ho fa visualment (com ha de ser en aquest tipus d'art) i transforma la seva especificitat en una empremta, un rastre en que el cos humà queda fixat en un suport, registre que atrapa un instant abans de que tot plegat desaparegui, quedant una imatge que actua com fantasma de l'acte (i de l'actor).
Provocant emocions molt diferents, recorda al rerafons gairebé metafísic que hi ha amagat en Arrebato, la joia sinistre de Zulueta, amb el cinema com a vampir que arriba a atrapar als qui s'atreveixen a endinsar-se en el seu territori.
No hay comentarios:
Publicar un comentario