Gest i poder

A la versió de Scarface dirigida per Howard Hawks, el gàngster protagonista exhibeix una col·lecció de gestos, de ganyotes, digne d’un mim, solament que les seves són ben sonores. El personatge interpretat per Paul Muni projecta la seva voluntat cap enfora, el pit ben amunt, l’espatlla recta, simpàtic quan convé en la seva necessitat d’apropiar-se del que vol, sanguinari si algú s’oposa als seus desigs. Scarface aspira a omplir l’univers amb els seus clics fonètics, les seves onomatopeies, les seves picades d’ull, els seus xiulets, i a que l’eternitat consisteixi en una successió interminable d’ell replicat fins a l’infinit amb tota la seva varietat de ganyotes.

Gestualitat a Kafka (o a Charlot, personatge en això molt proper a l’esperit kafkià) i gestualitat del gàngster, però en dos maneres completament oposades. La primera, la de l' extraterrestre, la de qui es mantindrà fora de la societat, que provoca estranyesa i que ens interpel·la sobre la nostra condició; com diu el príncep Mishkin a El idiota (plana 774 de l’edició d’Alianza): «No sé cómo ordenar mis gestos. Son siempre opuestos a lo que digo, y eso incita a la risa y adultera la idea.» Kafka admirava a Dostoievski.
L’altre manera, societat en la seva màxima expressió, gest propulsat cap enfora amb la intenció d’ocupar l’espai aliè, «jo amb la voluntat de que no siguis tu». En aquest portar la pròpia expressivitat al paroxisme i com a eina comunicativa de domini d’una societat La magnífica Scarface recorda als herois i les heroines del canal Disney, del canal Mtv, o de gairebé de tots el productes audiovisuals mediàtics, ja que una de les seves característiques principals és aquest sobreactuar, manifestar ben a les clares què succeeix a la seva ment, expressar-se com a forma de realitzar-se; al cap i a la fi, tant el gàngster com els Mtv-heroes són triomfadors dins l’estructura mediàtico-capitalista.

Abans de concloure, un tema aliè a l’anterior. La pel·lícula de Hawks conté un discurs sobre les armes molt interessant. El gàngster declara que amb una metralleta mana ell. Com escriu Benjamin, la tecnologia es fabrica per a fer-la servir. En conseqüència, la producció d’armament avui equival a una declaració de guerra per demà.
Les nostres estimades democràcies (social, liberal o conservadora, en aquest punt coincideixen) volen educar en la pau i alhora mantenir com a segona o tercera producció econòmica de cada país la indústria de l’armament. Visca la coherència.

On serà la pròxima matança?