Tripijocs a escena

Amb aquesta imatge ja queda explicada Tot sobre Eva, la pel·lícula de l'any 50 dirigida per Mankiewicz.
Per mostrar dos formes d’entendre la professió artística, la pel·lícula utilitza una estratègia narrativa molt habitual en la novel·la però molt poc en el cinema: diversos narradors-testimoni que es succeeixen per anar desenredant el fil narratiu; uns quants personatges disposen de veu pròpia, els altres no, i no precisament per la seva importància en la història sinó a raons narratives. Pensem en Wilkie Collins de La piedra de la Luna o en Irvine Welsh i Trainspotting, en dos registres completament diferents.
Això permet alhora un distanciament però certa empatia cap els personatges per part del narrador-testimoni. Aquest recurs s’utilitza al començar les escenes o en moments puntuals de les mateixes, però durant elles el narrador passa a ser el característic omniscient del cinema.

La configuració narrativa és tan complexa com la cronològica, amb flashbacks i flashforwards per aconseguir un major efecte narratiu. Mankiewitz em sembla un dels més fins narradors del cinema, arquitecte d’estructures complexes, gran escriptor de diàlegs i formalment amb una potència poc habitual i molt poc subratllada. Això sí, amb un punt masclista. O potser és que volia passar-li contes a més d’una actriu.

Tot aquest entramat tan calculat sostè la història de Tot sobre Eva. La pel·lícula s’articula des de dos pols per arribar a l’èxit artístic: l’ambició (Eva - Anne Baxter) de qui vol arribar a tot preu aliant-se amb el diable (crític) si s’escau, o la de qui ho basa en el propi talent i en la relació amb els seus companys de joc (Margo - Bette Davis). Un guanya l’aplaudiment públic, l’altre el respecte dels companys, no més llestos, ja que l’arribista també els hi pren el pèl, però sí més involucrats en les interioritats de l’art i en el seu compromís ètic –o no. Un és el camí de la professió, l’altre el de la fama, o per dir-ho en els termes del present, de l’estrellat mediàtic.

Cada artista ha d’escollir quins dels dos paper vol representar sobre l’escenari. De fet, les dos actrius disposen del mateix talent, i cada un obté el resultat d’allò que havia buscat