Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

viernes, 26 de noviembre de 2010

El somni d'un home ridícul

El somni d’un home ridícul: una joia d’Alexander Petrov on el dibuixant posa en imatges el conte del Dostoievski tardà. Reflexió sobre el somni utòpic com a derivat del Paradís o de l’Edat d’or.
Pocs relats toquen els temes espirituals (i anímics) de l’ideal i la caiguda amb la precisió i saber d’aquest conte de Dostoievski. I el tractament visual de Petrov, un arravatament oníric, s’adapta perfectament al món d’albada o crepuscle de l’escriptor rus.
Un home angoixat pensa en suïcidar-se. Troba en un somni, en la mort, en un moment de bogeria, en un viatge astral cap a un planeta llunyà, on i com sigui, ja que el lloc no té importància, una societat utòpica, comunitat monista, que no experimenta cap carència, on tot és de tots, la lloba alimenta al cadell i al nadó alhora, i l’anyell menja al costat del lleó, on la gent s’estima i té fills però sense relacions sexuals. En definitiva: l’Edat d’or o el Paradís.

Òbviament el conte té segona part, mostrant el que succeeix quan un home amb la mentalitat del present intenta accedir a aquest somni utòpic.
Aquesta persona no pot donar expressió a aquest somni, el pensament castrat per la cultura i la consciència del jo; amb aquesta consciència i els seus límits (dualisme, recerca d’allò que manca, coneixement) com a poma d’Eva que podreix el Paradís.
Apareixen llavors les armes, la violència, els insectes, l’egolatria, el narcisisme...
L’exposat pel tàndem Dostoievski-Petrov forma part de la cosmovisió mítica; arreu del món trobem visions similars, les quals formen part dels nivells més profunds en el món interior de qualsevol persona.
Ja s’ha dit: una joia. S’ha d’anar amb cura amb ella en aquest temps de lladres de joies.

6 comentarios:

lesmalesherbes dijo...

Van arribar a coincidir, Dostoievski-Petrov, o no es coneixien de res?

El missatger dijo...

No, si Petrov és un dibuixant actual. L'adaptació és de l'any 1992.
El tancament del meu text porta a error, ja que els considero tàndem, malgrat que un seria l'adaptador en dibuixos de l'altre.
Salut, males herbes!

David dijo...

Quina meravella de dibuixos! No coneixia Petrov ni el relat de Dostoievski que anomenes. Moltes gràcies per fer-me conéixer ambdues coses.
No puc estar més d'acord amb la teva darrera frase. Aquests lladres s'han de denunciar sempre que es pugui.
Salut!

El missatger dijo...

Bon dia, David. Tant el conte de Dostoievski, com l'animació de Petrov, no s'esgoten. Aquests dies les he vist en diverses ocasions i em segueixen semblant magnífiques.
Salut!

Establo Pegaso dijo...

Si la obra de este autor(que me encanta) trata frecuentemente el tema del bien y del mal en este cuento la condensa. El relato me gusta muchísimo. La adaptación animada que no conocía es muy buena.
Un saludo

El missatger dijo...

Buenas tardes, Elena.
A mí también me encanta Dostoievski, uno de los primeros clásicos que me mostró lo que era de verdad la literatura. Lo leo y releo y me sigue causando el mismo placer. Y Petrov no le va a la zaga, lo cual me parece casi un milagro.
Saludos.