
Resulta fàcil deduir les raons dels atacs als saharauis, amazighs com són, sota una lectura simbòlica: en un món com el nostre, on l’esclavitud s’ha estès a totes les capes socials, on tots som esclaus malgrat que no ho siguem legalment, un poble que s’anomena a si mateix lliure té totes les perdre.
Potser en l’estructura actual del món, que obliga a tots els seus súbdits a ser esclaus, la raó per la qual entenem tant bé el blues, música filla dels esclaus negres.
Un clàssic del blues tal i com s'entenia a principis dels setanta, Inner city blues de Marvin Gaye:
Meravelles del món modern: la plantació de cotó infinita, amb els bancs com a negrers, sense que se n’adonin de que ells són més esclaus que ningú.
Meravelles del món modern: la plantació de cotó infinita, amb els bancs com a negrers, sense que se n’adonin de que ells són més esclaus que ningú.
No hay comentarios:
Publicar un comentario