Els llibres a la Índia del sànscrit s'escrivien sobre fulles de palma que es lligaven amb un cordill. Els llibres, a més, acostumaven a presentar el coneixement d'una forma poètica (o esotèrica) de tal forma que no tothom podés entendre el contingut, ja que aquest es considerava poderós i, per tant, com un perill. Podem comprovar aquesta fase en els Brahma sutras o en les Upanishads. A més, molts gurús tallaven el cordill i desordenaven les fulles, mantenint en la memòria l'ordre correcta per a evitar que els possibles lladres poguessin fer un mal ús del coneixement secret. Vaja, que es tractava aquests llibres com si expliquessin la forma de construir bombes atòmiques.
Aquest sistema donava molta importància a la figura del gurú, el guia. El deixeble tenia que passar molts anys amb ell per demostrar-li la serietat en l'estudi i així merèixer que li revelés els secrets.
