Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

viernes, 16 de diciembre de 2011

Quan la infàmia governa

Avui a la universitat de Girona hem viscut un d’aquells episodis d’indignitat cívica a que ens tenen acostumats les nostres estimades autoritats. Per descriureu cronològicament, el primer acte vergonyós ha sigut constatar la poca intel•ligència de la policia autonòmica, que prepara un cordó de protecció per la porta principal... i oblida que hi ha accessos secundaris! Esperem que no totes les operacions dels mossos d’esquadra mostrin la finesa de judici i acció d’aquesta.
El segon acte ja no solament de vergonya sinó d’infàmia l’hem patit quan escamots amb no menys de trenta antiavalots han entrat a un dels dos claustres de la universitat i han decidit fer-se els karatekes amb les seves porres i el cos de la gent de la universitat de punchig-ball. Gira que tomba i tomba que gira. I no solament contra uns suposats agitadors, en meravellosa i subtil expressió a TV3 per tal de fer-li empassar millor la notícia a l’espectador. Ha rebut qualsevol. Ho dic per evitar aquesta visió esbiaixada que donen els medis de comunicació institucionals. Qui es manifestava avui era la comunitat universitària (estudiants, però també professors i treballadors), no uns agitadors professionals.
Però anem a pams i no oblidem els responsables: la rectora Geli i el seu equip de treball han permès per acció o per omissió que aquesta vergonya passés (una universitat ocupada per forces de destrucció, com han demostrat avui), i han de pagar les conseqüències cíviques d’aquesta acció infamant que traeix el contracte cívic entre tota la comunitat universitària i l’equip de direcció. La rectora Geli i el seu equip, per acció directa o per omissió, ha permès que els anti-avalots entressin a la universitat i que atonyinessin sense dir ni ase ni bèstia a tothom que passava al seu costat.
Però aquest no ha sigut el darrer acte de vilesa. Perquè quan obres la gàbia dels tigres no pots saber mai com reaccionaran. Així doncs, encara hem tingut que contemplar com no menys d’onze (onze!) furgons de mossos d’esquadra arribaven i ocupaven tota la pujada d’accés a la universitat, i començaven episodis de violència sense motiu i indiscriminada. A un amic amb el que anava l’han parat sense raó, se li han encarat, i quan ell ha intentat mantenir la seva dignitat com persona li han colpejat entre diversos mossos, l’han esclafat contra el terra i l’han detingut. Un estudiant de cinquè curs. Vull dir: no un agitador professional que portés un còctel molotov a la mà i un ganivet entre les dents. Sense cap acte violent previ. Simplement per trobar-se al lloc equivocat en el moment equivocat. Tenim una policia democràtica o una totalitària? I no ha sigut l’únic episodi d’aquest estil. I encara han detingut a algú més i han atonyinat una mica més, no fos dit. A més de les vexacions a noies, com quan a una un anti-avalot li ha dit «Ven a chuparme la polla» o «Vas a chuparme la polla».
Aquests són els que la rectora Geli i el seu equip de govern ha permès que entressin a la casa de la cultura. Cobren més de cinc mil euros mensuals per prendre aquest tipus de decisions que van contra tota la comunitat universitària. Fins quan ho tolerarem? Perquè aquest ha sigut un acte de violència física i a més simbòlica.
Amb una mica de dignitat, la rectora Geli i tot el seu equip dimitiria. Clar que amb una mica de consciència ciutadana, de sentit ètic o de simple decor mai haurien permès la infàmia que hem viscut aquest matí. Perquè al final hi ha una cosa que es diu vergonya personal després d’un acte infame. I aquesta vergonya, si existís (i en una persona amb sentit ètic de responsabilitat existeix) faria dimitir. Immediatament. Però dubtem molt que qui ha donat les ordres d’aquest matí, sigui per acció o per omissió, tingui decència personal. Així que tocarà fer una pressió absoluta per tal de que aquesta senyora i el seu equip dimiteixi en bloc quan abans millor.
Mentre tant, molta de la gent universitària ara mateix encara es llepa les ferides, o bé acaben de descobrir sense necessitat d’intermediaris en què consisteix la nostra democràcia (amb el representant màxim del nostre país com a inductor), o bé, en el pitjor cas, i ens en recordem molt d’ells, esperen a les dependències policials que aquells mateixos que els han apallissat sense cap tipus de raó per fer-lo els denunciïn.
I de tot això en dono testimoni personal.
Senyora rectora, vostè és una indigne, i per culpa de les seves accions ara mateix hi ha ferits i detinguts que Girona. No ho oblidarem. Amb pau però amb accions perseverants aconseguirem que dimiteixi vostè i els seu equip d’indignes.
Senti vergonya!
No vull acabar amb lamentables imatges de violència policial, ja n’hem tingut prou aquest matí. Prefereixo tornar a veure el moment de boja alegria dels nens de Zero en conducta, d’en Jean Vigo, un director que ens mostra al present com fer art amb compromís ètic i exigència estètica.
Visca el temps del Messies d’en Walter Benjamin fet metratge cinematogràfic!

10 comentarios:

Enric H. March dijo...

És la violació de l'espai sagrat, el personal i el col·lectiu. És la intolerable agressió de l'Estat a qui vam conferir l'ús exclusiu de la de la violència i que es torna contra nosaltres, que som qui els confereix la seva raó de ser.

David dijo...

Qui es fa antiavalot? ÉS un dubte que sempre he tingut. Em sap greu que hagis hagut de passar aquests nervis, Missatger. És vegonyós i tens raó que la senyora Geli hauria de dimitir.

El missatger dijo...

A més del que bé apuntes, afegiria que és constatar la incompetència i la vanitat de qui ens governa per acabar-ho d’adobar.

El missatger dijo...

Si et contesto el que vaig veure als ulls dels antiavalots en els moments en que vaig intentar conversar amb ells, et deprimiria. Suposo que ja t’imagines per quina raó. Mal metafísic, podríem dir-ho, tornant una i altra vegada.

La rectora Geli ho té molt malament. Per molt que hagin intentant crear un estat d’opinió amb la versió oficial (com sempre), una versió que es cau a trossos, en aquest cas piquen sobre ferro fred perquè la comunitat universitària sap molt bé que va passar, ja que estava allí: professors colpejats, altres protegint als alumnes fent de barrera humana, "perillosos agitadors" com nois i noies de 18 anys amb blaus per tot el cos (tindrieu que veure a alguns dels que van rebre. Qui els va pegar ha de ser un sociopata), auxiliars administratius per terra... ja pot venir TV3, el diari de Girona, l’Ara o el sursum corda a explicar-hi a catedràtics de lletres sobre què ha passat.

En qualsevol cas, salut i gràcies tant a tu com a l’Enric pel vostre interès.

penyabogarde dijo...

Ho entenem, nosaltres n'estem avessats quan encerclem el poder amb barricades i senyalem amb el dit els resposables del desgavell.

Salut!

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

Començar per aquesta infàmia i acabar per una referència benjaminiana fa que aquest post prengui la volada precisa. Això no va bé. I ara llegeixo que un de Lemann Brothers serà ministre del dimer del govern del Mariano i un propietari d'una industria de missils assumeix la cartera de defensa. Això és una orgia de totes les infamies.

posem-hi llum, com diu a vegades, això acabarà caient sol, afegeixo que, soi pot ser, s'enfonzin amb el seu poder decrèpit i amb totes les seves miserables misèries.

Salut i patafisica nadalenca!

El missatger dijo...

Home, Àngel, això de patafísica nadalenca m'ha semblat genial. Com seria un nadal patafísic? Probablement hi formarien part una acampada, en Bogarde, la Núria Feliu i en Carl Sagan. I el gegant de Twin Peaks, és clar.

Salut!

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

ep, ja veig que estàs ficat en domini psicobil·lic amb les teves referències a The Cramps, Meteors i companyia. La teva visita al Submarí és tot un senyal de bon coneixedor de la tenebra sub-rockista!

doncs, tornem-hi, patafisica nadalenca al 100% i que no s'aturi la revolta!

L'ESPERIT D'ESNAOLA dijo...

mala gent aquesta que parla de xupar polles com a forma d'ordenar el seu ordre, això en el meu vaixell Potemkin no ho permetiriem, almenys els grumets de la base, escaldats com estem de tanta mala llet que destil·len els de dalt.

El missatger dijo...

És cert: hi ha massa mala bava.

Benvingut, company grumet!