(Borges amb Bioy Casares)En la seva novel·la La invención de Morel Bioy Casares fabula sobre la possibilitat d'entrar en una ficció per quedar-se eternament en ella. L'argument està ben planificat, malgrat que a vegades els encadenaments grinyolin. Un fugitiu de la justícia arriba a una illa deserta que aviat demostra no estar tan deserta. Per exemple, troba una fascinant dona de la qual s'enamora, però ella no li fa gens de cas. De fet, ni tan sols el contesta i fins i tot fa com si no el veiés, situació tòpica en les novel·les sentimentals però que en aquesta de Bioy Casares resulta ser autèntica: la fantasmal dona i el protagonista i narrador viuen en realitats paral·leles. Millor no continuar per a no desfer la intriga.
Bioy té del seu amic Borges un gust pels arguments interessants i intel·ligents (donem gràcies al Senyor), encara que li manca la ploma alada (per dir-ho en termes modernistes) de l'enorme autor de El Aleph. Per contra, la seva trama és molt més àgil que en Borges, i un llibre de plegaments metafísics de primer ordre es llegeix com si fos una novel·leta comercial.
Pel que fa a les influències, La invención de Morel va influir a Arrebato, la meravella sinistra i maleïda de Zulueta, encara que no he trobat referències a cap lloc a aquest víncul. Desconec si la influència va ser feta a consciència o simplement van tenir tots dos autors la mateixa idea amb quaranta anys de diferència, i potser el director no havia llegit la novel·la curta de Bioy. En qualsevol cas, comparteixen la idea de crear imatges cinematogràfiques que extreguin la seva ànima del món física.
Com a darrer apunt, sembla ser que La invención de Morel va inspirar als creadors de Lost al concebre la seva sèrie. Com no he vist ni cinc minuts de Lost no ho poc corroborar, encara que si se'n comparen les dos sinopsis sí mostra tenir molts trets en comú. A qui li hagi agradat Lost que provi a endinsar-se en La invención de Morel. No sortirà decebut.
Bioy té del seu amic Borges un gust pels arguments interessants i intel·ligents (donem gràcies al Senyor), encara que li manca la ploma alada (per dir-ho en termes modernistes) de l'enorme autor de El Aleph. Per contra, la seva trama és molt més àgil que en Borges, i un llibre de plegaments metafísics de primer ordre es llegeix com si fos una novel·leta comercial.
Pel que fa a les influències, La invención de Morel va influir a Arrebato, la meravella sinistra i maleïda de Zulueta, encara que no he trobat referències a cap lloc a aquest víncul. Desconec si la influència va ser feta a consciència o simplement van tenir tots dos autors la mateixa idea amb quaranta anys de diferència, i potser el director no havia llegit la novel·la curta de Bioy. En qualsevol cas, comparteixen la idea de crear imatges cinematogràfiques que extreguin la seva ànima del món física.
Com a darrer apunt, sembla ser que La invención de Morel va inspirar als creadors de Lost al concebre la seva sèrie. Com no he vist ni cinc minuts de Lost no ho poc corroborar, encara que si se'n comparen les dos sinopsis sí mostra tenir molts trets en comú. A qui li hagi agradat Lost que provi a endinsar-se en La invención de Morel. No sortirà decebut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario