El Diable és un gran narrador (La destrucció de Kreshev, de I.B. Singer)

Una nouvelle narrada pel Diable? Sí, sí, l’àngel caigut, el mateix de la cornamenta i la cua, i que presentaven amb simpatia els Rolling Stones? Doncs aquest és el plantejament inicial d’Isaac Bashevis Singer, a La destrucció de Kreshev, que el Dimoni en esperit narratiu li expliqui al lector una de les seves malifetes, comesa al shtetl de Kreshev, poblet jueu a Ucraïna encara que amb influx cultural polonès.
L’estil de la nouvelle de Singer no pot ser més clàssic, narrant les anècdotes més que no pas descrivint-les, atorgant un aire de rondalla popular present tant en l’estil de faula com en el contingut arquetípic. Una rica i bonica hereva ha d’escollir entre un home ric i fort i un altre pobre però instruït i en aparença estudiós del Talmud i de la Càbala.
La noia, de bones pasta, escull al segon, però en realitat l’estudiós de la llei divina es revela un satànic de l’escola de Crowley o La Vey, seguidor de Sabbatai Zevi, qui al segle XVII s'havia presentat a ell mateix com a Messies i de qui Scholem va escriure una biografia; l'estudiós sería considerat a la Índia tàntrica un espiritualista de la mà esquerra, rebel, iconoclasta, sensualista; a Occident constitueix un candidat ideal per nodrir les fogueres de la Santa Inquisició. Aquest cabalista que el diable presenta com un personatge tèrbol (el diable entra dintre de la categoria de testimoni poc fiable?) perverteix a la pobra i innocent bellesa hereva d’una gran riquesa. La tragèdia s’abat sobre el shtetl.
El jove intel·lectual fa amistat amb el vigorós cotxer de la família, admirant-lo ja que atresora allò que li manca a ell: una presència física rotunda, una mica com a Els caps bescanviats de Thomas Mann o parcialment a Narcís i Goldmund de Hermann Hesse –un tema molt característic de la literatura centreuropea, doncs. El cabalista infernal proposa a la seva dona que se’n vagi al llit amb el cotxer.
El desenllaç de la faula resulta tan previsible com en qualsevol relat llegendari ja que no es pretén l’efecte sorpresa sinó més aviat l’efecte oposat: recordar una vella història de contingut arquetípic, essencial, fent al·lusió a una forma més mítica de temps. Entre la cosmovisió del shtetl de Kreshev i els relats mítics no solament bíblics sinó també cabalístics o de qualsevol altra tradició mística europea no hi ha diferències. I això tindria que ser no únicament motiu de crítica pels hereus del Positivisme sinó també de reflexió. Hi ha molts més nivells diferents d’existència dels que creu el racionalisme pla, que camina cec per un terreny inestable.
I en un d’ells el Diable narrador xala portant el shtetl de Kreshev a la ruïna.