Com seria la Terra si nazis i japonesos haguessin guanyat la II Guerra Mundial? Philip K. Dick s’ho va plantejar a principis dels seixanta i la ucronia L’home al castell va ser la seva resposta.
El lector va comprenent gradualment en quin estrany planeta Terra ha anat a parar, ja que al principi de la novel·la Dick tria la subtilesa al afegir informació, incorporant-la indirectament amb al·lusions, de manera diferida, de tal forma que el lector atent vagi fent la seva composició de l’univers retratat poc a poc i de manera més activa, deduint i imaginant abans de veure.
Europa pertany als alemanys, els eslaus han tingut que recular fins a les estepes asiàtiques, el Reich ha assecat el mar Mediterrani per convertir-lo en terres de cultiu, i tot Àfrica ha estat assolada per hereus del doctor Mengele, exterminant gairebé a tota la població negra, transformats els seus cossos en matèria industrial i comestible. No resulta gaire aventurat inferir que aquest horror s’hauria portat a terme. Pel que fa als negres dels territoris nord-americans, han tornat a l’esclavitud.
De fet els Estats Units s’han dividit en dos grans blocs, l’Atlàntic, dominat pel Reich, amb un govern titella al poder tipus Vichy, i el del Pacífic, sota tutela japonesa, i que encara manté cert grau de consciència humanitària –cosa no gaire difícil, si se’l jutja en comparació amb un govern nazi.
Diversos protagonistes són aborígens nord-americans (aborigen en el sentit de que ja hi vivien abans de la invasió japonesa). En general els personatges simpatitzen més amb els japonesos, tot i que hi ha un d’aquests aborígens americans de tipus caucàsic, Childan, que al principi mostra la seva simpatia cap a algunes teories del Reich. Un admirador del Tea Party no es trobaria gaire lluny d’alguna de les seves teories.
Però l’obra aporta un nivell de complexitat major, amb més implicacions metafísiques, ja que un personatge de la novel·la, l’escriptor Hawthorne Abendsen, imagina com seria el món si els aliats haguessin derrotat a l’eix. Philip K. Dick a través del mirall. De fet, el plantejament argumental permet a l’autor realitzar múltiples jocs perspectius entre el que un lector sap que va succeir al món referencial empíric, el que passa a l’univers creat per Dick on els nazis han guanyat, i com serien les coses segons una victòria aliada imaginada per Abendsen, guiat en aquesta tasca per l’I Ching. A la ucronia imaginada per Abendsen Hitler no governa però tampoc es suïcida al ser derrotat per les tropes aliades. Arriben a jutjar-lo pels seus crims.
D’aquesta manera, comparant les tres possibilitats es plantegen tres models de poder polític a la Terra, que malauradament acaben compartint molts trets en comú, bàsicament constituïts per una estructura bipolar en conflicte i amb ànsies d’expansió: el primer model, el plantejat per Dick, en que l’Alemanya nazi i el Japó es reparteixen el pastís; el segon, el d’Abendsen, en que succeeix un repartiment similar però entre els Estats Units i la Gran Bretanya; finalment, el que ha sigut una realitat a la dimensió empírica, la bipartició Estats Units – U.R.S.S.
Per concloure, formalment es tracta d’una obra superior a la mitja de les obres de Dick que excel·leix en la construcció d’universos i sap crear personatges atractius, però acostuma a fallar al narrar les escenes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario