Esperit de la missatgeria

«Había comenzado el período de Siva el Restaurador. La restauración de todo lo que hemos perdido», Philip K. Dick, Valis.

viernes, 18 de marzo de 2011

L'home de la Sorra (4)

La següent parada la farem a un dels clàssics romàntics, el mestre del terror E.T.A. Hoffmann, citat tant per Freud com per Trias pel seu domini de l'emoció sinistre. A un fragment del seu conte l'Home de la sorra la criada li explica a un nen qui és aquest monstre, versió germànica de l'home del sac:
«Lleno de curiosidad, impaciente por cerciorarme de la existencia de aquel hombre, pregunté –por fin a la vieja criada que cuidaba de mi hermanita menor quién era aquel personaje.
»–¡Ah, quieridito! –me contestó–, ¿no lo sabes? El Hombre de la Arena es un hombre malo que va a buscar a los niños cuando no quieren acostarse y les echa arena a los ojos hasta hacerlos llorar sangre. Después los mete en una bolsa y se los lleva a la luna para que jueguen sus hijitos que tienen picos torcidos como los búhos y que les pican los ojos hasta que los matan.


»Desde entonces, la imagen del Hombre de la Arena se grabó en mi espíritu de una manera horrible y por la noche, cuando los peldaños crujían bajo sus pasos, temblaba de ansiedad y de espanto; mi madre no podía entonces arrancarme más que estas palabras sofocadas por el llanto: »–¡El Homnre de la Arena! ¡El hombre de la Arena!
»En seguida escapaba a mi cuarto y aquella terrible aparición me atormentaba durante toda la noche.»
Tres hereus de Hoffmann han portat l'emoció sinistre al pla cinematogràfic: Buñuel, Hitchcock i David Lynch. En tots tres apareixen versions de l'home del sac i de la por a la pèrdua de l'ull -o l'orella. Més endavant veure'm que n'opinava Freud d'això.

Sigmund Freud, Lo siniestro, Ed. López Crespo, pp 72-73 (fragment de L’home de sorra d’E.T.A. Hoffmann):

2 comentarios:

Àngel 'Soulbizarre' dijo...

Glups! l'home del sac portat a les tenebres d'E.T.A. Hoffmann, sens dubte deixa el nostre home del sac de quan erem infants, en una dolça situació.
També hi ha l'altra banda, gens tenebrosa, i pràcticament extingida dels homes del sac / drapaires. Aquells artistes dels excedents (rememorats per Agnes Varda a Les Glaneurs...i sempre adorats per l'amic Walter). Però ara estem davant de la versió sinistre i d'un trio de colossos que n'hi ha per posar-se dempeus (Buñuel, Hitchcock i Lynch, quina trinitat d'homes amb sac i art!)

El missatger dijo...

Bon dia, submarinista Àngel.
La tradició de l'home del sac alemanya és molt més rica que la de les cultures llatines.
Vaja, per començar no hi ha cap equivalent que recordi a aquest Home de la sorra de Hoffmann, literatura de la bona. Suposo que això també explica certs episodis del segle XX: un l'horror amb grandilocuència wagneriana, l'altre amb bigotis, guardias civils i beates.
Salut!