El millor combat possible de boxa, amb l’home del bigoti, el barret i el caminar d’ànec, és a dir, Charlot, com as del quadrilàter, el moviment de cames i la pólvora als guants. Ni Marcel Cerdan, ni Sugar Ray Robinson, ni Alí. El protagonista del millor combat de la història va ser Charlot, a City lights. I el va perdre. Com ha de ser.Els surrealistes tenien raó al admirar-lo.
5 comentarios:
Jajaja, maravilloso!!! Te lo arrebato para la vena caníbal. Fantástico.
Exacte!: "El va perdre. Com ha de ser." Divertidíssim
@ Iván: nyam, nyam...
@ David: En aquest temps de triomfadors, l'acte més revolucionari es perdre, cercar la derrota. Si la competició no serveix per a res! Un trofeu i au, cap a casa...
Cerquem la derrota.
La derrota es connatural a uno, ya viene dada, así que no es que aspiremos a la derrota, M., más bien nuestra derrota (y ya te lo anticipo) será categórica. Cosas de la modernidad.
«Nuestra derrota (…) será categórica. Cosas de la modernidad», dijo el hombre misterioso de Carretera perdida...
Salut i derrota!
Publicar un comentario