A Thomas el oscuro (1941), Maurice Blanchot, un dels pensadors més influents pels artistes actuals, demostra que entre el posmodernisme i el misticisme hi ha més fils dels que semblaria per a una mirada poc atenta. Es tracte, això sí, d'un misticisme no religiós, però que com en la modalitat clàssica fa una indagació, despullant totalment l'ésser: què és l'existència? Quina és la seva forma més essencial? En què consisteix la persona? En clau simbòlica, o si més no en clau no-realista, el narrador ens explica el recorregut vital d'en Thomas i l'Anne, des de quan ell surt de l'oceà de l'absolut fins a quan hi retorna; ens mostra aquest trajecte de l'ego d'una manera abstracta.Pel que fa a l'edició, la novel·la curta està excel·lentment editada per Pre-textos, editorial valenciana que, com a mínim pels llibres que he llegit d'ells acostuma a tractar amb molta cura les seves edicions. En aquest cas van decidir traduir la segona versió de Thomas l'obscure, on Blanchot va eliminar qualsevol tret superflu al seu parer, depurant el text al màxim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario