Ascensor cap al patíbul

Miles Davis es va encarregar de la banda sonora d' Ascenseur pour l'échafaud. Va crear dos o tres temes que, com un leit motiv, s'anaven repetint amb variacions durant el metratge. Diguem que va crear en certa mesura les Variacions Goldberg del cool jazz.


Amb aquest disc Miles Davis va composar una de les peces mítiques d'un gènere que tendeix per temperament a crear llegendes: el jazz. Van projectar-li Ascenseur pour l'échafaud al trompetista i ell va anar filant el teixit sonor que puntejava la pel·lícula, com es veu en aquest enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=E-XVlrauLxc&feature=related

(Val la pena fer-hi una ullada, ja que es tracta, en aquest cas sí, d'un dels grans moments de la història del jazz, a l'alçada dels enregistraments de Kind of blue o A love supreme.)

La melodia, un dels grans temes musicals mai compostos per a la sèrie negra, acompanya la misteriosa, atractiva, intel·ligent, sensible, fascinant, enamorada Jeanne Moreau en una d'aquelles passejades fetes art gràcies al cinema.

Si vols alimentar la imaginació amb l'ambient sonor de la sèrie negra, aquell ambient que ha esdevingut un tòpic, aquí tens la teva banda sonora.
Be cool!