Leo Perutz o la bellesa de la tàctica

Malgrat que molta gent no ho sàpiga, malgrat que el seu nom no aparegui massa sovint entre els autors citats com influència reconeguda dels autors posmoderns, tenim en Leo Perutz a un dels escriptors de fantasia metafísica més importants del darrer segle. Gairebé a l'alçada de Kafka, això sí, sense la seva sensacional densitat estètica; per compensar-lo, domina com un autor de literatura comercial la construcció de trames i, per tant, podem considerar el seu estil com força més accessible que el del pare de K. No m'estranya que Perutz agradés a Borges, Calvino o Hitchcock.
Algunes de les seves trames s'inscriuen en el passat; altres retraten l'ambient de la Viena finisecular. Segons el meu parer, es tracta d'un dels originadors de tota la línia fantàstica que ambienta la trama en ciutats decadents, amb pluja constant, personatges de història de Wilkie Collins però en situacions sense fonament realista, on altres realitats s'estan manifestant. Matemàtic de professió, els moviments dels seus personatges recorden la bellesa tàctica d'una bona partida d'escacs. En qualsevol cas, si torneu a veure una pel·lícula, o a llegir un còmic, on surtin imatges en blanc i negre amb un imaginari 1900 (criades, homes amb bastó, barret i bigotí, assassinats comesos a la glorieta de la mansió, malediccions ancestrals, visions il·luminadores, etc.) penseu que es tracta d'un homenatge, probablement involuntari, a Leo Perutz.
I si concretem en una obra, a El maestro del Juicio Final trobem aquests trets identificadors de Perutz. Es tracta una lectura fresca i àgil, excel·lent per a prendre la fresca al capvespre d'estiu, novel·la ideal per aquells que encara es troben sota la influència del Vell de la Muntanya i els seus hashishims; l'ambient que trobaran s'adiu sota el meu criteri al dels fumadors de hashish finiseculars; així mateix, una substància possiblement creada pel Vell de la Muntanya es converteix en l'excusa argumental de la novel·la.

Això si, pràcticament tots els seus llibres estan descatalogats. O tireu de llibreries de vell (o iberlibro) o res.