Corrección, Thomas Bernhard

A Corrección, Bernhard ens apropa a la bogeria sense sofisticacions de cap tipus. Un científic de Cambridge ha de llegir el llegat d'un colega i amic d'infància seu que acaba de suïcidar-se; el llegat es basa en el projecte vital del suïcida, la construcció d'un gran Con enmig d'un bosc austríac. Entre records de les vides de tots dos amics, crítiques furibundes a la idiosincràsia austríaca i retrets del suïcida a la seva mare, Bernhard ens ofereix una mirada gèlida a l'existència, gràcies a la qual anem aprofundint en la bogeria, observant amb deteniment el que són dos racionalitats exacerbades a punt de l'anihilació un, l'altre ja suicidat. Bé, de fet tota una societat abocada a la bogeria. Com es pot veure, el que se'n diu una lectura lleugera per l'estiu.

Bernhard, amb el seu subjectivisme radical, va construir una gran trajectòria d'autor crític però incisiu, un dels talents més grans segons el meur parer de les dècades compreses entre els seixanta i els vuitanta, dècades marcades a Europa pel mur de Berlín, i que seran recordades per l'esquizofrènica bipartició que va implicar en la consciència col·lectiva europea. A més, llegint Bernhard entens millor el substrat alpí que produirà monstres psicòpates com Josef Fritzl, aquell que va tenir tancada a la seva filla anys a un soterrani.

Alguns autors posteriors han seguit les petjades de Bernhard, com la premi Nobel austríaca Jelinek, encara que pel meu gust són més artificiosos i barrocs que el seu model.

Examinar i ordenar.