Matí al Macba. Vaig amb una amiga que té l'ocurrència inadmissible de tocar un minúscul tros de filferro d'una obra de mesura gairebé natural en forma de tanca. Una mica més i la vigilant de secció ens decapita, això sí, més que no pas amb paraules gruixudes, amb gestos vigorosos i taxatius, dignes de mafiós sicilià. No contenta amb això, cada cop que ens veu ens mira amb ulls carregats de males intencions. Aquests mans-llargues!
Tot això per tocar un filferro dur, qui sap si un metall tan indestructible que es pugui utilitzar pels coets cap a l'espai. Una persona de bon cor podria explicar als vigilants en museus d'art contemporani que bona part de l'art actual no es basa en el culte a l'objecte o el seu material? El tracten com si fos un tapís a punt de pulvertizar-se. Si no és marbre! Es tracte d'un tros de metall que quedarà inalterat per molt que fem! Es pot tocar, s'ha de rebregar. En aquests tipus d'obra el material no és delicat; fins i tot algunes intenten superar els paradigmes estilístics de l'art modern i antic. Com diuen tants polítics catalans, s'hauria de fer pedagogia, però, apunto, ens l'hauríem de fer a nosaltres mateixos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario