I'm a loser, baby

Considero El bandido, de Robert Walser (editat per Siruela) com una miniatura plena de delicadesa, d'humanitat i de vis còmica, una autèntica delícia, la novel·la perfecta sobre l'etern adolescent sensible, enamoradís i perdedor. El bandido que dóna títol a la novel·la queda en la memòria com una d'aquelles figures arquetípiques, emblema d'un tret humà convertit en personatge. Com seria el Quijote uns anys abans? Aquí tenim vàries Dulcineas i una veu narradora tan alegre (i lúcida) com les vàries que hi trobem al Quijote.

Respecte a l'autor, no comentaré gaire, ja que no m'interessen els avatars vitals del seu autor, com tampoc els de Kafka o de tants altres; en canvi si m'apassionen els seus llibres, veritable raó del seu èxit, ja que ells van aconseguir arribar a profunditats d'humanitat que la major part d'escriptors ni tan sols saben que existeixen.
Una vella cançó de Beck permet intuir l'esperit d'aquest llibre, com a mínim me'n feia recordar mentre llegia El bandido. Es tracta de Loser, l'himne perfecte per a un temps de triomfadors.

Soy un perdedor
I'm a loser baby, so why don't you kill me?