L’editorial hispano-mexicana
Sexto Piso està reeditant els llibres de William Gaddis que portaven anys descatalogats
del mercat català, fins i tot al de segona mà. L’oportunitat permet recuperar
en magnífiques traduccions un dels postmoderns nord-americans amb un estil més
depurat.
A Gótico carpintero descriu la vida dins
una casa construïda en aquest estil, una adaptació del neogòtic americà però
edificat amb fusta. Com si fos una casa de nines, Gaddis obra per la meitat una
llar i exposa el seus budells. Els personatges revelen el gran naufragi que
suposa la vida quotidiana dins el tardocapitalisme. De fet, alguns han
interpretat Gótico carpintero com una
metàfora dels Estats Units del reaganisme, inici de la glorificació del tauró
financer, l’avarícia com a eix de la conducta i el darwinisme social com a
pauta en l’organització col·lectiva.
Dins la novel·la
gairebé no hi ha passatges narrats, sinó que el gruix de Gótico carpintero és una mena de transcripció dels diàlegs dels
quatre personatges principals, sobretot els dos protagonistes, el matrimoni
format per Paul i Liz Booth. Liz va de metge privat en metge privat, a la cerca
d’un diagnòstic per a múltiples malalties que fan tota la pinta de poder ser
diagnosticades com hipocondria de classe mitjana-alta; la dona intenta posar
d’acord els diversos doctors que la tracten.
Pel que fa al
marit, està obsedit amb el fideïcomissari de l’herència del seu sogre. Lluita per una fortuna cobejada
igualment pels accionistes de les empreses del sogre mort; L’antic militar Paul
està entrampat en mil operacions diferents, entre altres, dirigir la
comunicació d’un predicador neocon que ha matat un nen durant un baptisme; la
seva tàctica com relacions públiques es basa en invertir el mal: aprofitar la
mort per a incrementar el carisma del predicador sobre els fidels.
El reverend
defensa el creacionisme, un dels temes que sacseja el país amb més força des
dels anys vuitanta. Glossar les creences del reverend suscita en un altre dels
personatges, geòleg i escriptor, llogater del matrimoni, uns sermons de defensa
de l’evolucionisme carregats d’amargura vital. L’escriptor a més, se’n va al
llit amb la dona. El quart en discòrdia és el cunyat, qui constantment demana i
retorna en cada escena diners a la seva germana, amb una fixació
per a guanyar karma en aquestes operacions.
En una novel·la
fonamentada en les converses, el telèfon necessàriament havia de destacar com
motor narratiu, amb discussions entre els personatges arrancant a partir de
trucades o veient-se interrompudes per elles; així mateix, també farceixen el
contingut dels comentaris, sobretot les crítiques constants del marit a la
muller.
Certes al·lusions
en les converses funcionen com pistes falses, deixant el narrador que el lector
cregui que està succeint una cosa per després revelar una altra. Gaddis
construeix el relat amb bona part de la informació oculta. Del que va passar
només queden partícules suspeses a les línies de diàleg mitjançant les quals
inferir les històries.
L’escriptor
presenta l’univers del reaganisme fent gala d’un llenguatge molt treballat,
fonamentat en uns diàlegs que retraten a cadascun dels personatges, elaborats
de manera molt afinada. Una curiositat de l’estil de Gótico carpintero és que els signes de puntuació equivalen més
aviat als cops d’aire de la respiració durant una conversa oral que a una
disposició d’ordre lògic de cada frase, seguint les normes sintàctiques.
No hay comentarios:
Publicar un comentario