El punt de
partida de Les gomes, de
Robbe-Grillet un assassinat, clar que, aquest s’ha produït veritablement?,
llavors perquè hi ha gent que ho nega?, en cas que hagi mort, ha sigut un
assassinat o un suïcidi encobert? Un misteriós investigador enviat pel servei
central s’encarrega de desembolicar la troca, en un cas que sembla afectar a un
partit polític. L’opera prima manipula el temps de l’acció explicant unes
poques hores d’uns quants personatges.
L’escriptor francès demostra una gran sensibilitat cap a la percepció de l’espai, en un tipus de narració que seria difícilment comprensible sense l’influx del cinema. Moltes de les descripcions de l’espai de Les gomes són com transcripcions escrites de travellings de càmera, un tipus de descripció objectivista en que desapareix la impressió subjectiva o la simbolització d’estats d’ànim en localitzacions i objectes. Les descripcions fan prevaler l’efecte vist sobre els processos psicològics.Malgrat ser una obra de Robbe-Grillet, la novel·la s’apropa més a les novel·les policíaques dels anys cinquanta de tipus europeu, amb atmosfera molt simenoniana, més que a un experiment del postmodernisme literari, en aquest cas molt incipient. Les gomes no pot considerar-se encara un experiment postmodernista com altres obres posteriors del mateix autor; es tracta més aviat d’una narració de l’estil objectivista, com amb càmera que observés sense interferir ni aprofundir en les psicologies, que pretén un efecte mimètic cap a l’espai físic.
Juntament amb la
descripció cinematogràfica objectiva hi ha una relació costumista de les
situacions, totes elles versemblants, que comuniquen una gran sensació de fet
viscut, amb una bona oïda per a les converses quotidianes en una ciutat, però
alhora amb un component sinistre d’estranyesa –per això citàvem a Simenon–, afegint-hi un element singular,
pertorbador, com els plats que serveix una màquina en un restaurant, sense
intervenció humana, irrupció més surrealista que de ciència-ficció. Certs
episodis absurds trenquen amb les convencions del gènere, fan evident que
l’escriptor no pretenia crear una novel·la de trama sinó experimentar amb les
pautes del gènere i de la literatura.
Amb la singular
combinació de costumisme objectivista però fons oníric Robbe-Grillet aconsegueix
comunicar una sensació d’experiència viscuda, però més com en un somni que com
en el món de vigília. Com en les novel·les de Leo Perutz (amb qui no he trobat
que ningú el compari, però té molts trets en comú), la història té de malson
pertorbador, amb uns personatges enigmàtics no per raons biogràfiques sinó per
com es comporten.
No hay comentarios:
Publicar un comentario